Les marxes per la dignitat que aquest cap de setmana arriben a Madrid, a més de continuar demanant pa, treball, vivenda i dignitat, han destapat entre d’altres un tema molt amagat pels mitjans de comunicació. Es tracta de l’acord comercial negociat entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seues sigles en anglès). Un document classificat pel Consell de la UE com a secret i que vulnera el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom.

Un tractat com aquest que va molt més allà del comerç, ja que segons tots els experts, l’acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant i torne a repetir, els drets de la ciutadania.

Poc coneixem del tema veritat? Els mitjans i els nostres representants polítics poca ressenya han fet de la qüestió. Alguns grups polítics han presentat mocions institucionals, però la gent del carrer cega i sorda d’un conveni que els eurodiputats (eixos polítics que ningú controla, que tenen un sou esgarrat i que viatgen en classe especial als avions) estan negociant a Brussel·les o Estrasburg. Un tractat que entre d’altres podria limitar la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre d’altres per part dels estats, sempre en benefici dels grans inversors estrangers i multinacionals que podrien eludir els tribunals nacionals i presentar les seues queixes directament als tribunals internacionals d’arbitratge. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seua legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seua política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.

Per altra banda els ‘lobbies’ empresarials podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius nacionals, fins i tot abans que es posen en marxa. Sempre salvaguardant els seus interessos per damunt dels drets de les persones, per damunt de la dignitat dels pobles i de les persones. I un altra qüestió relativa als drets és que els EUA no tenen ratificades sis de les huit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L’agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d’avançar en major protecció dels drets laborals.

Un altre dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d’interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d’aigua, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Tot un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics. O també el fet que no s’incloga l’excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament la indústria del cinema i la cultura en general.

Alguns politòlegs plantegen que ara els EUA volen formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent els països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Molts interrogants oberts dels quals caldrà fer un seguiment per damunt del silenci mediàtic i polític. Les marxes per la dignitat hui mateix insten al Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units. Sembla una cosa llunyana, però el nostre tarannà de ciutadà europeu i del món mereix una miqueta més de dignitat.

Comparteix

Icona de pantalla completa