Efectivament s’han encès les alarmes al PP i Rajoy ha convocat els alts càrrecs del partit per mirar de frenar la deriva que va començar a Andalusia i que es pot confirmar el 24-M. El PP veu venir la davallada i Mariano l’impertorbable, diu que cal corregir coses després del desastre electoral a les eleccions andaluses. I com que preveu que la patacada tindrà rèplica en governs autonòmics i ajuntaments del PP en el darrer diumenge de maig, ha convocat el màxim òrgan del partit entre congressos, la junta directiva, per a mirar de redreçar el rumb.
També ho reconeix el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que va admetre el passat dimarts que el partit no tornarà a obtenir majoria absoluta a les Corts. I per tant molts dels artistes de cine del PP, hauran de tornar al teatre amateur o de carrer. Tant de bo siga hora i els cognoms Barberà, Rus, Fabra, Camps, Blasco, Bastidas, etc. passen als llibres d’història negra del poble valencià i deixen pas a una nova ètica pública, a una nova etapa sense corrupció i sense amiguismes, a una nova forma d’entendre el servei públic comptant amb el poble i no amb la butxaca pròpia.
El canvi a la Generalitat Valenciana sembla molt possible, tot i que no queda clar quins serien els partits que articularien la majoria alternativa. Fabra reconeix que s’obri un nou cicle polític en què ja no hi haurà majories absolutes i caldrà oferir la mà per a fer polítiques més globals, més integrals i que possibiliten el màxim consens. A bona hora! I perdone: “moniatades” ja poques senyor president! O és que ara quan les enquestes continuen indicant els mals pronòstics per al PP, els llops es tornen corderets. No senyors i senyores del PP, si els vots ho diuen, vostès perdran i se n’hauran d’anar.
Tots els analistes polítics diuen que la davallada dels populars pot tenir uns quants epicentres, repartits en més d’un govern autonòmic. El PP pateix fins i tot per mantenir el govern en llocs que fins ara havia considerat intocables com Múrcia. I no tenen pas garantida la majoria absoluta ni a Castella la Manxa, on Cospedal per centrar-se en la campanya cedirà el protagonisme com a dirigent del PP espanyol a Carlos Florianio. Llegint diferents mitjans pràcticament coincideixen que tots aquests moviments tenen a veure amb un temor: la pèrdua aclaparadora de poder i d’influència, amb la conseqüent pèrdua de càrrecs en molts municipis i en moltes autonomies. Una pèrdua de poder el mes de maig que podria ser un indicador infal·lible de la derrota en les eleccions espanyoles de final d’any. Per això Rajoy ha decidit arromangar-se, tot i que potser siga massa tard.
Dubtes tenim i hi haurà i alguna sorpresa podem trobar, però hi ha una realitat palpable: perdran, perdran vots i així molts de nosaltres possiblement recuperarem una miqueta de dignitat.
Bones Pasqües.
