L’hipocresia d’aquesta gent

Ja les darreries de la meua estança al Consell Valencià de Cultura es vàrem ocupar de les prospeccions petroleres a la nostra costa, i el que és curós fou a petició expressa e insistent de la Conselleria competent en matèria de medi ambient. El dia assenyalat, que era el corresponent a una sessió de la Comissió de Ciències, presidida per Ramón Lapiedra, tota la plana major de la corresponent Direcció General es presentà, acompanyat de tècnics externs amb molta documentació i materials.

Fou una reunió llarga, amb projeccions i exposicions contrastades, tractant-se el tema des de diverses facetes, mediambiental, turística,de la pesca,i, paisatgística, semblava que el govern d’aleshores, el presidit per Rodríguez Zapatero, estava obrint les portes a unes prospeccions petroleres al llarg de la costa valenciana que eren un grau atemptat al conjunt del territori. Amb plànols es mostrava els emplaçaments de les plataformes projectades. La veritat és que tot semblava prou contundent, i a primera vista no teníem dades ni arguments que aportar. Com podeu imaginar eixe zel per defensar el medi tan vehement per part del nostres governant es deixà perplexos.

Algun company comentà que de moment sols es tractava d’unes actuacions prèvies, sense cap incidència, i que no hi ha un projecte definitiu. Intentarem buscar informació de primera ma, en reiterades ocasions invitaren a la Delegada del Govern, sense resultat positiu, fet que podia ser indici de no voler donar la cara, això en deixava es una situació confusa, la gent d’ esquerra, la que en des del CVC en aquest cas, veníem reclamant un canvi de mentalitat en allò que afecta als recursos energètics, teníem que donar crèdit als al·legats d’ aquesta gent. La qüestió es quedà així, sense acabar de tractar-la, ja que el final del mandat d’alguns de nosaltres havia arribat.

Ara de nou el tema esta present, aquesta vegada, però, el dolent deuria el govern actual a Madrid, el de Rajoy, tots els arguments, els documents, els informes i els estudis que es foren mostrats tornarien a tindre plena vigència i actualitat, segurament als calaixos de la corresponent conselleria duran estar. Sembla, però, que no hi ha cap voluntat d’obrir eixos calaixos, ara no toca. De cop i volta allò que era un perillo esdevé en benefici, en fons de riquesa. Menuda hipocresia!.

Diuen que en política es pot canviar d’ opinió, en aquest cas l’ opinió venia avalada per un grapat d’ informes tècnics.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat