Vicent Álvarez i Rubio (Xàtiva 1941), llicenciat en Dret per la Universitat de València. Durant els anys universitaris va participar en la creació de l’ADEV (Associació Democràtica d’Estudiants Valencians) i fou director de la revista Diàleg. A principis dels seixanta, juntament amb un grup reduït de companys, formaren el nucli que donà cos al Partit Socialista Valencià, del qual va ser dirigent des de 1961 fins a 1966.

Fou detingut i empresonat al 1967 per participar en la primera manifestació de l’1 de maig. En l’època entre la dictadura i la transició, fou processat, multat i en algun cas condemnat. Finalment fou amnistiat al 1977.

A partir de 1967 va exercir com advocat laboralista, assistint al moviment obrer i també, com a defensor davant el Tribunal d’Ordre Públic. Fou militant en l’esquerra marxista, o anticapitalista, més enllà del PCE. Més endavant fou militant i dirigent d’Unitat del Poble Valencià i formà part de les llistes en algunes ocasions. En 1991 va encapçalar la de l’ajuntament del cap i casal.

Des de finals dels anys vuitanta ha estat cap dels Serveis Jurídics de la Universitat de València. També, durant 16 anys ha sigut membre del Consell Valencià de Cultura, on ha treballat a fons per la recuperació del patrimoni cultural valencià. També participà en altres qüestions, com fou el Dictamen sobre la Llengua, en el qual va emetre un vot particular a favor d’un explícit reconeixement per la unitat lingüística. La Generalitat els va concedir l’Alta Distinció.

Ha participat en seminaris i jornades de diferent àmbit territorial, en publicacions i premsa, sobre una temàtica centrada en els estudis socials, memòria històrica, patrimoni cultural i opinions d’actualitat.

Comparteix

Icona de pantalla completa