Una part del professorat del nostre institut va a anar a parar a Xàtiva després d’un expedient de depuració, la majoria venien en tren des de València, i es quedaven en algun hostal. Nosaltres, descobriríem el seu tarannà progressista, fins i tot, el republicanisme. Cal citar a Àngel Lacalle, que ens mostrà la poesia de Machado, Manuel Lopez, de francès, que feia valencianisme, Manuel Morro, Rafael Pérez Contel, Saturnino Barber , que es descobrí Lorca, Angel Latorre, anticlerical,i, Julio Feo.
Hi ha via franquistes, Luis Martínez Pujalte, un ex-alferez provisional, que arribaria a ser cap d’estudis, i el camarada Sanchis, de “ Formación del Espiritu Nacional”, que crearia la banda de cornetes i tambors.
L’ ambient a Xàtiva durant els anys cinquanta era el propi del franquisme, en la fase dels anys del OPUS; la Guardia Civil mantenia el terror. Recorde noms que donàvem por, el del capità Isabelino Càceres, i el tinent Jara.
L’alumnat estava format per gent de la comarca i daltres pobles, com Carcaixent, ja que no hi ha havia altre institut en molts kilòmetres, la procedència era de col·legis religiosos o de la nacional. Els primers cursos, fins tercer o quart, va haver-hi algunes accions que es situen més en la línea de desfoguem, en la mesura, però que anàvem maurant coincidirem en preocupacions així, sorgí la nostra colla, una mena de grupet atípic.
La lectura, la musica, el cine, ens van anar modelant. El cas és que el “Pele”, de Pelegero, conegut ara com Raimón, Jose Lluís Garcia Molina, fill de republicà, Vicent Torregrossa, fill d’un ferroviari, i, jo mateix, anàrem creant un clima de discussió, de forma que altra gent, connectava amb algunes de les nostres inquietuds. El cas és que, seguint els nostres impulsos, es produïren fets de rebeldia contra l’estat de coses existent.
El dia que Castro entrà a La Habana, férem córrer la veu al pati, quan es trobàvem formats per cantar l’himne, fou a partir d eixe moviment quan van haver més tensió, amb sancions, com quan, a la classe de “Formación del Espiritu Nacional”, i el camarada Sanchis pronuncià “¡Por el imperio hacia Dios ,Viva Franco, Arriba España!,no el corejarem, restant asseguts. En altra ocasió promogueren un boicot al rosari obligatori i ofrena de flors a la Verge.
A preuniveresitari ens portaren al funeral de José Antonio Primo de Rivera, amb presència de Franco, on un company d Institut, formava part del grup de falangistes que cantaven “ que no queremos reyes idiotas, aunque sepan governar y por pelotas implantaremos el estado sindical¡Viva, Viva Falange i de las JONS!”. Hores després, ja farts, a Madrid desobeint al Cap d Estudis anàrem a la fira del llibre, un dels nostres fou expedientat.
La cançó del Raimón “Amunt i Avall” és testimoni de passejades pels carrers de Xàtiva, xerrant de literatura o d altres coses, com era la política. Al 1959 deixarem aquell vell institut alguns ens retrobaríem a l’ Universitat, on es va encetar altra història , la de “Al vent”.
