Diari La Veu del País Valencià
Temes no tant rellevants, però…
L’actualitat de cada dia ens mostra titulars de temes cridaners, així doncs, vivim moments de certa convulsió o inflació informativa. No vull minimitzar la rellevància de les coses que estan eixint a la llum, ni la gravetat de pràctiques condemnables, com és el cas de les corrupcions que podem qualificar amb ʹlletres majúsculesʹ. Sols intente incidir sobre altres coses que resten una mica en segon pla, ja que la seua dimensió és modesta o afecta a aspectes sectorials. Del present cas, voldria fer uns comentaris sobre la pretensió del President de la Generalitat de modificar la situació de les institucions consultives autonòmiques.

Segons s’ha fet públic, es vol reduir a la meitat el nombre de membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Consell Jurídic Consultiu i del Consell Valencià de Cultura. L’argument oficial a favor de la reducció és el de l’estalvi, almenys això, és el que sabem fins ara. Dels tres ens esmentats es podria fer un balanç de la seua activitat, així, com també sobre si el els respectius sistemes són millorables des de la perspectiva de l’operativitat, o del compliment dels seus fins, i tanmateix, cosa prou important, de la seua contribució a la democratització.

Doncs bé, en els tres casos, sempre al meu parer, caldria plantejar la qüestió de com millorar la participació de la societat en la selecció dels components de les tres institucions, ja que actualment les propostes de candidats, i la selecció final, responen exclusivament a un repartiment de quotes polítiques, la qual cosa exclou que determinades institucions o sectors socials puguen participar a l’hora de proposar, com seria el cas de les universitats públiques, per citar un exemple.

Si hi ha un problema econòmic, cas d’ajustar despeses, com són les percepcions dels membres de les tres institucions, el camí seria revisar-les, i la seua publicitat. Recorde com durant els primers anys de la meua presència al CVC, les retribucions per assistir a reunions es feien públiques, la qual cosa minorava possibles i reals excessos; d’un temps ençà, però, aquella pràctica ha desaparegut, per tant, ha mancat transparència. Igualment, les conegudes percepcions econòmiques o dietes, jurídicament assistències, haurien de respondre a un criteris reals de més austeritat.

Ha transcendit que els dos partits majoritaris han encetat contactes, aleshores bilaterals, la qual cosa exclou als altres i, a més a més, genera recels entre els exclosos i els que negocien amb la majoria en solitari. Per altra banda, el debat continua essent un debat destinat a distribuir quotes entre els partits, deixant-ne al marge a la ciutadania i als agents culturals, professionals o acadèmics.

Si apostem per la regeneració democràtica, per una nova forma de fer les coses, també, en aquests temes, com he dit, de segona línia, caldrà coherència, i no continuar amb pràctiques de via estreta, de buscar rèdit a curt termini com sembla que està fent-se.


exmembre del Consell Valencià de Cultura.

Comparteix

Icona de pantalla completa