Arran del conflicte laboral generat a l’empresa de Cartonatges Sunyer, segons recorde el 1973, amb un balanç de tres acomiadaments improcedents segons la sentència dictada a l’efecte, però que deixà al carrer als tres afectats, un ampli grup de treballadors em plantejà la possibilitat de crear un servei d’assessorament laboral per als treballadors d’Alzira i la Ribera; per banda del nostre despatx, no hi havia cap problema, estàvem disposats a anar-hi uns dies a la setmana, calia un lloc, un espai on poder instal·lar-se. Aleshores els tres caputxins que regien la parròquia de l’Encarnació es van oferir el seu despatx parroquial, desinteressadament i amb entusiasme.
Vicent Peris, i els seus companys, també caputxins, José María i Xavier, ens acolliren. Nosaltres, dues vegades a la setmana en tren o cotxe, acudíem,amb una maquina portàtil i uns pocs llibres, així, durant dos vesprades per setmana es formava la cua, es feien demandes, denúncies, i tota mena de consultes laborals o socials. Com que hi havia feina, cap a meitat de vesprada qualsevol dels tres caputxins ens preparaven un xicocet refrigeri, infusió o café i galetes. Mai van imposar cap condició o límit, ens donaven plena llibertat i quan podien xerraven un poc amb nosaltres de qualsevol cosa que poguera resultar d’ interès, amb un gran respecte cap a la nostra postura laica.
Com el lector es pot imaginar, els tres caputxins van rebre moltes pressions per part dels empresaris, o de les autoritats. Vicent Peris era el rector, el responsable, i va resistir fins que al final el bisbe directament va prendre cartes en l’assumpte. El moment final d’aquesta experiència tan rica i exemplar va arribar, i fins i tot els feligresos van manifestar el seu disgust per l’interferència de la jerarquia, però, la decisió s’ havia pres des de dalt. Ens ajuntàrem amb els tres caputxins i escoltàrem, amb la necessària resignació, la decisió imposada. Ens ho explicaren amb gran pesar.
Aquesta és, doncs, una part més de la tasca de Vicent Peris, d’un religiós,que, junt amb els altres dos companys seus, tenia una visió religiosa carregada d’ una especial dosi de sensibilitat social. Quede clar aquest reconeixement, que estic segur compartiré amb molta gent d’Alzira i la Ribera.
