La professora de dret penal Angeles Jareño, directora d’un programa d’ investigació sobre la corrupció en l’administració, va aportar com a element remarcable l’escàs nombre de pronunciaments o procediments penals, en relació amb la contractació de les administracions i l’urbanisme. Tal fet contrasta amb la realitat constatable de quantitat de corrupteles o, d’irregularitats, en el moment d’adjudicar obres o serveis per part, per exemple, dels ajuntaments. Hi ha una complexitat i dificultat per aclarir les coses ja que, provar un delicte sembla impossible. Així,de vegades, hi ha una permissivitat per part de la gent, puix es veu com quelcom inevitable.
El fet és que manca transparència en les contractacions administratives, en la planificació urbanística i, òbviament, en la vida política; tenim un sistema que permet la impunitat i les irregularitats, coses que donen peu a les corresponents ‘mordidas’. Ja sabem que manca voluntat política per entrar a fons, el partit que imposa la seua majoria no vol acabar, el seu principal oponent es debat entre ser conseqüent o continuar com fins ara, hi ha, però, opcions honestes, o amb voluntat de canvi, hi ha funcionaris que estan disposats però, sovint, tot es queda en la protesta o la denúncia, justificada, però insuficient.
Els assistents a l’acte esmentat, entre els quals no hi vaig veure a cap càrrec de l’oposició a la sala, quina llàstima!, intercanviàrem opinions sobre possibles solucions i alternatives. Algunes es van apuntar: una reforma de les normes de contractació, uns òrgans de vigilància i control, fins i tot algunes persones des de la taula, com fou Garcia Reche ens recomanaren fórmules que existeixen a altres estats del nord d’Europa.
Evidentment no tot es pot dilucidar davant els tribunals, la responsabilitat política exigiria la via de la dimissió, dissortadament un hàbit poc freqüent entre nosaltres. El tema donaria per a molt, ja és hora de buscar no sols responsable sinó sistemes, fórmules que eviten la corrupció, és millor preveure que castigar. Que cal castigar està clar, però també, acabar amb la corrupció, tant aquella de menys rellevància econòmica, com la més escandalosa.
