Aquesta és una història que evidencia, com moltes de les versions patrioteres de l’anomenada als llibres Guerra d’Independència, que aquest personatge vingué a fer negocis. Primer com a cònsol de Dinamarca i més tard de Gran Bretanya, la seua missió va ser afavorir els interessos econòmics i militars dels britànics.
El llibre que comente mostra com aquest jove, de nom Peter Carey Tupper, va contribuir força a la causa militar a les nostres terres, ja que des dels primers moments, va intervindre com a membre de la Junta de Govern i Defensa que es constituí a València per a organitzar la lluita contra el francès. Des de la seua posició intentà, tanmateix, frenar les massacres que es van produir contra civils francesos, gent del comerç que no tenia res a veure amb la política de Bonaparte i, òbviament facilitar l’acció de guerra.
Tupper apareix a tot arreu. Així, quan València cau en mans del General Suchet, va des de Dènia a Alacant on continua ‘ajudant’, enviant informacions, que provenen de la seua xarxa d’espies, sobre els moviments de les tropes franceses. Facilita així l’avituallament d’armes i queviures des de la flota britànica i, contacta amb guerrilles, com la de Nebot, ‘El Fraile’ a les comarques castellonenques, o la de Benissa de Josep Català a La Marina. Tot això, sense oblidar l’ activitat exportadora, especialment de llana, al Regne Unit.
La lectura de l’obra esmentada desmitifica la visió tradicional, la d’aquella història del patriòtic Palleter. Negocis, guerra, intervenció britànica, matances injustificades; Tupper fou considerat per uns com ‘patriota espanyol i alhora anglès’; altres coetanis però, han deixat testimonis crítics que, fins i tot, diuen que estava relacionat amb la pirateria.
Tupper també va anar a Cádiz on, segons sembla, va estar darrere d’algunes iniciatives dels diputats valencians. Finalment, acabada la guerra se’n va com a cònsol a Barcelona, on continua amb els seus negocis, que sempre, sembla, li van anar bé.
Una curiosa història la d’aquest anglès, negociant i patriota.
