Genocidi lingüístic?, per Josep Vicent Bataller

Gaudeix de nou d'uns dels articles de Josep Vicent Bataller, publicat el passat 25/11/2015 en La Veu.

Indignació... estupor... incredulitat... no pot ser... serà un mal somni? No, lamentablement no ho és... hem escoltat bé... CCOO, UGT i CSIF es manifesten en contra del requisit lingüístic per accedir a la funció pública. No puc donar crèdit.

De CSIF era d’esperar, però dels “anomenats” sindicats de classe és l’últim que cabia esperar. En quin cervell cap que els servidors públics no coneguen la llengua dels administrats? Sí, ja sé... al País Valencià hi ha dues llengües oficials.. cert, però tanmateix el nostre Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià diuen clarament que tots els valencians tenen el dret i el deure de conèixer-les i utilitzar-les... TOTES DUES! No sols una d’elles... tots el valencianoparlants són bilingües mentre que no podem dir el mateix de tots els castellanoparlants.

I això per si mateix ja és humiliant per als que tenim una llengua i una cultura pròpia diferenciada de l’espanyola, i que tan sols reivindiquem el dret a poder utilitzar-la a casa nostra, però perquè això siga possible cal que l’altra part també la conega, com nosaltres coneixem el castellà. I per descomptat que els funcionaris públics, que cobren dels nostres impostos, tenen l’obligació de conèixer i dominar les dues llengües oficials... només faltaria!

Com a ciutadà d’aquest país reivindique el dret que quan m’adrece a la meua administració em responga en la llengua que jo he triat, més que triat, la llengua que més vull i estime perquè és la llengua dels meus pares, dels meus avis, dels meus fills i del meu poble... i no vull consentir que menyspreen ni la meua llengua ni la cultura del meu poble. S’imagineu que un funcionari belga a Flandes sols coneguera el francès i no dominara el flamenc? Impensable.

Nosaltres no volem ser menys, reivindique el dret que es respecte la llengua i la cultura del meu poble... i respectar no és sols deixar d'utilitzar-la... respectar és adaptar-se a la llengua i costums del lloc on vius.

En el “súmmum” dels despropòsits, el senyor G. González d’UGT afirma en unes declaracions a la SER que no té sentit demanar el coneixement del valencià a un metge..., ma mare té 84 anys i quan anem a l’hospital em trenca el cor cada vegada que he de fer de traductor entre la classe mèdica castellana (afortunadament també n'hi ha valenciana) i ma mare que li costa d’entendre-ho... Sr. González, ma mare no es mereix un mínim de respecte i que a sa casa li parlen en llengua que ella ha parlat i parla a la seua terra? Vostè no sap que la llengua materna té una càrrega afectiva i humana que no pot substituir una altra llengua i que ajuda perquè les persones se senten més segures i protegides? No se n’adona que això és fonamental per al benestar psicològic del pacient? No entén que aquest benestar psicològic és una eina potentíssima en el camí de recuperació i curació del pacient? Sr. González, si jo fóra militant d’UGT demanaria la seua dimissió immediata... com a ciutadà simplement em fa llàstima i em ve al cap si no s’haurà equivocat vostè de sindicat.

Josep Vicent Bataller i Ferrando
President de la Federació d’MRPs del País Valencià

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat