Molta gent ignora aquestes coses, algunes veus diuen que els patits ʺno ens representenʺ. Existeix un sentiment de distància, al meu parer més que justificat. Les enquestes no deixen espai al dubte, una gran majoria de ciutadans desconfia, i tanmateix, no oculta la crítica envers ʺels políticsʺ. Es tracta d’una critica que, també, afecta les cambres representatives. Al meu parer, però, la qüestió exigiria un diagnòstic seriós i positiu.
Hi ha una barreja de factors a considerar. Per un costat tenim l’incompliment de les promeses electorals dels dos grans partits, quan són a l’oposició diuen unes coses, i quan governen se n’obliden o fan el contrari. En una altre nivell, s’ha evidenciat com ostentar poder, encara que fos poquet, ha donat peu a casos de corrupció, circumstància que, en un moment de retallades i patiments dels més febles, resulta encara més insuportable. Finalment, les baralles internes, els personalismes, o la lluita pel càrrec, generen desafecció.
Davant les crítiques i protestes, el poder respon amb la intimidació o les actuacions policials, alhora que anuncia reformes de façana. Hi ha, però, altres opcions a valorar. És cert que no totes les opcions polítiques tenen la mateixa responsabilitat, encara que el desprestigi afecta el conjunt. El perill pot ser simplificar, dir ʺnoʺ a tot, buscant la regeneració eliminant elements inherents al sistema democràtic.
Poden haver-hi formes diverses de representació, els partits faciliten unes, hi ha altres a experimentar més directes; també, cal arbitrar mesures per frenar la professionalització política, com són la limitació de manaments, la rotació o les incompatibilitats, per citar exemples.
Òbviament, entre altres, el nostre sistema de control de la contractació pública és més que millorable, la nostra llei electoral necessita canvis, al igual que la iniciativa legislativa popular. La justícia ha de tindre més efectivitat o agilitat, per tal de dirimir les responsabilitats penals i castigar. Igualment, el poder de la banca ha de reduir-se, i la fiscalitat ha de ser realment progressiva i justa.
Es parla d’un nou procés constituent, doncs bé, caldria sumar consciències amb seny o trellat, per això, les convocatòries o accions, presidides per sentiments o insatisfaccions justificades, han de tindre propostes alternatives. Tanmateix, deslegitimar els partits, o altres instàncies democràtiques, crea una contradicció entre representació i participació, obrint pas, com la història ha mostrat, a sistemes basats en la demagògia i l’autoritarisme del líder de torn.
