El Mercat Central, projectat el 1914 pels arquitectes catalans Alexandre Soler i Francesc Guardia, acabat al 1928, és una mostra de mesura, imaginació i funcionalitat, essent reconegut com un dels monuments més reeixits que tenim a València, en un espai compartit amb la Llotja i l’Església de San Joan, i que, malgrat el seu estil no trenca amb el conjunt de l’entorn. Confese que no hi havia reparat fins ara en la riquesa decorativa de l’immoble, ja que els seus motius em passaven desapercebuts o eclipsats pels productes que es venen al mercat, a partir d’ara i, gràcies aquesta visita a l’exposició, de segur que em fixaré més.
A l’eixida del Museu, m’acostí a l’espai de l’antiga presó cel·lular, per tal de comprovar si les meus reserves respecte el projecte, batejat com ʹComplex Administratiu Nou d’Octubreʹ, dissortadament calia reiterar-les. Resten vigents enmig d’unes torres estàndard, impersonals, sense mesura, especialment la de més altura, situada a la dreta mirant de front, he apreciat la ma d’aquell arquitecte municipal que va projectar la presó, a principis el 1900, Josep Maria Belda, observant però, una rehabilitació prou fidel i respectuosa, descobrint de nou el sobri o auster, però bell claustre o pati d’entrada, i el calculat sistema de llums naturals del conjunt.
Restaria, tanmateix, insistir sobre la conveniència d’habilitar alguns elements que feren referència a la memòria històrica de la Model, donat el seu paper, com centre penitenciari modern en els primers moments, i espai de repressió durant una etapa molt significativa: després de la victòria franquista durant la dictadura. Seria, alhora, una forma més de refermar els valors de la democràcia.
