El periodista intentà situar les claus del programa en aquelles qüestions més directament relacionades amb el present polític, ja que això és el que habitualment es fa, sens dubte, guiat pel rèdit immediat i per la connexió amb les expectatives del dia a dia. L’entrevistat, per la seua banda, volia no deixar de ser jutge, ho digué clarament, insistint que ell ho era les vint-i-quatre hores de la jornada, així que les respostes situaven el debat en els problemes de fons de la justícia espanyola. Bermúdez refermava d’aquesta forma, la necessitat de la neutralitat o imparcialitat del jutge, la qual és: “La brúixola essencial de la justícia”(P.Flores d’ Arcois).
Del conjunt de les preguntes o de les lacòniques respostes, retindria alguns elements que considere de rellevància. En parlar sobre un tema estrella, el cas Bárcenas, del finançament irregular del partit que ens governa, es generen expectatives oblidant que una cosa és la norma escrita i l’altra l’ètica o moral, puix amb la llei escrita, ens trobem amb una infracció administrativa i no amb un delicte, com segurament ho deuria ser. Durant tot aquest temps de democràcia formal, no s’ha suscitat de forma seriosa legislar o regular penalment aquesta pràctica, les majories parlamentàries no n’han tingut voluntat.
Les desigualtats socials també tenen el seu reflex en la pràctica processal, desigualtat de mitjans de defensa, i de tots tipus. És en aquest punt precisament, on el jutge deu buscar una aplicació igualitària de la llei i recórrer, fins i tot, a llibertats condicionals, com va mostrar el jutge amb l’exemple de dos condemnats en un cas de drogues, en què el Govern havia indultat una persona del mateix procediment per ser un ‘fill de papà’.
El problema de la justícia és, doncs, clau. La seua posada al dia no ha estat mai una prioritat en l’agenda dels partits que han gaudit del poder. Per altra banda, la gent que successivament han representat l’oposició d’esquerra o progressista no han estat a l’ alçada; han primat la immediatesa, la rendibilitat política a curt termini, i a hores d’ara, quan surten els problemes, aflorant-ne les insuficiències del sistema judicial, se n’adonem. Com diu el politòleg que he esmentat línies a dalt, “existeix la prova del cotó per evidenciar la democratització d’un país, una és la justícia”.
