M’ha semblat força interessant com la comissaria de l’exposició ha fet èmfasi en tota una sèrie de detalls sobre la vida a la ciutat, tractant-ne d’esbrinar com vivia la gent, com s’organitzava la vida quotidiana. Resulta així bastant exemplar veure com era la dieta del poble, la diferent situació de la dona envers la de l’home, el sistema d’elecció dels jurats que regien la ciutat, cal recordar que fins 1714 el govern local es feia seguint el sistema foral valencià.
Els canvis urbanístics que la ciutat aniria adoptant es poden veure documentats fins èpoques properes a la nostra, mantenint però, les bases agrícoles i comercials tradicionals. El present, ha estat una trencament total amb allò que era la tradició, la ciutat esta basada ara en el turisme, això sí, mantenint una identitat que es concreta en el sentiment de ser valenciana, en l’ús del valencià, malgrat la castellanització de l’actual alcaldia, i, tanmateix, en el tarannà obert a l’exterior per part de la ciutadania.
Recuperar, doncs, la memòria en temps de crisi fa reflexionar, o ha de fer reflexionar, sobre moltes coses; com l’evolució o els canvis en una ciutat com Dénia han estat impulsats en moltes ocasions pels interessos de la gent de dalt, i per tant, cal observar la realitat amb més perspectiva, amb una visió més estratègica. S’ha oblidat la història, s’ha apostat per allò que era més rendible de forma immediata. Una ciutat amb tanta història, ja important en les antigues civilitzacions, podria tanmateix, mostrar-ne més el seu passat, posant en valor el seu patrimoni, com és el cas de l’arqueològic, com és el de la ciutat romana encara soterrada a l’Hort de Morant o del cementeri dels anglesos, per exemple.
En eixa línia de recuperar passat hi ha un capítol especial que resta per estudiar i donar a conèixer, es tracta del paper de la ciutat durant la guerra civil, quan les fabriques de joguets es convertiren en fàbriques de munició, quan fou un espai a la rereguarda segur, amb una zona on van estar militars de renom, amb un sanatori republicà avui en ruïnes.
Visitar, doncs, aquesta exposició m’ha suggerit una varietat de temes, i m’ha conduit a aterrar al present, al de 2013, a la ciutat de Dénia, la qual, a més a més de bon clima i mar, té un oblidat passat, i alhora, un present sobre el qual cal reflexionar i qüestionar.
