Estem a l’albir de les seues decisions i dictats i ja són molts polítics, que quan el seu mandat caduca no tenen cap obstacle de formar part de les direccions d’importants entitats mercantils, com per exemple Blair, en fer-se’n assessor, un premi a l’obediència. El Fons Monetari Internacional i el Banc d’Europa, entre d’altres, són el que anomenen “els mercats” i decideixen que cal fer i els governs no fan altra cosa que seguir les seues consignes. Que podem fer-hi?
No manquen les protestes, la indignació, necessària òbviament; coneguem, també, l’existència de propostes de canvis de paradigma, de sistema. No cal dir que tot això forma part del compromís, de la urgència de donar alternatives, de l’oportunitat de recuperar la capacitat de combat i lluita, de situar el discurs de les esquerres. Es tracta de resistir i de donar opcions justes i creïbles.
De tot açò parlàrem en un debat convocat per Valencians pel Canvi, que va congregar experts en el tema i a alguns ciutadans. També es va parlar d’altres possibles iniciatives, que van pel mateix camí i que naixen de la societat civil. Són accions que poden fer les persones, tant les que han estat afectades per les estafes del sistema, com altres, que tenim consciència sobre la necessitat d’apostar per un canvi. Associar-se per lluitar amb la legalitat a l’abast és una forma útil, com ja s’ha vist en el cas dels desnonaments, de forma que ha estat un tribunal europeu el que ha vetat les clàusules abusives.
Noves entitats de crèdit o bancàries xicotetes podrien existir si els hi deixarem els estalvis, sempre i quan haguera transparència i les inversions es feren en projectes solidaris i no basant-se en l’explotació de mà d’obra barata, com és la dels menors, per exemple. Podem dipositar els nostres estalvis en altres entitats honestes malgrat que els interessos siguen més baixos. Pensem, doncs, en les experiències de la banca ètica, de les propostes de l’economia del bé comú, o de donar i exigir informació sobre el tema als centres d’ensenyament.
Allò que, al meu parer, és nou i positiu és tot el que s’està generant, des d’instàncies professionals i ciutadanes, esforços per donar alternatives des de les bases, la qual cosa implica passar de la protesta, justa com he apuntat, al terreny d’allò quotidià que uns i altres podem fer davant d’un poder antidemocràtic i devastador, es tracta en suma, de caminar cap a més democràcia, més llibertat.
