Durant la meua estada al CVC em vaig ocupar del tema en diverses ocasions. No podem ignorar que una part molt rellevant del nostre patrimoni és religiós, format per edificis i per una sèrie de béns com pintures, escultures i orfebreria, la major part de les quals, cal insistir, van ser donades inicialment per al culte, però que avui tenen un valor cultural.
En el nostre cas disposem d’una legislació estatal i una altra d’autonòmica, les dues regulen el deure de conservar el patrimoni cultural i el dret de la ciutadania a gaudir-lo, amb regles que tracten d’evitar els espolis, el seu malbaratament, així com el dret de visita per part dels ciutadans. Doncs, continuem sense poder visitar els edificis religiosos de forma general, en alguns casos explicable, com són els convents de clausura- la qual cosa podria resoldre’s amb visites guiades i en hores determinades-. Es tanquen convents i no sé cap a on van els béns que s’hi dipositen, com va ocórrer amb el Convent de Santa Clara de Xàtiva o el de Sant Josep de València.
Els poders públics, en ocasions, estan contribuint a la conservació i recuperació d’aquest patrimoni immens i valuós. Com a exemple tenim la inversió que s’està fent en “La Llum de les Imatges” o la Valldigna, que ja era de propietat pública. El cas és que els responsables eclesiàstics continuen pensant que aquest patrimoni és seu i no de la societat i quan acaben les misses els temples resten tancats en la gran majoria d’ocasions.
La situació “crida al cel”, mai millor dit, tots els edificis dedicats al culte gaudeixen d’exempcions tributàries, com és l’IBI que tots i totes paguem religiosament, i malgrat aquest premi, clarament pur privilegi nascut al caliu dels acords de 1979, no hi ha correspondència, no dotant a l’esmentat patrimoni religiós d’una funció cultural, tal i com en altres estats hem vist quan hem viatjat per fora.
Recorde com en certa ocasió, amb Rosa Serrano, aní a Genovès a informar sobre el projecte d’enderrocar l’església vella del poble. Ens va rebre una representació de l’alcaldia i també el capellà. Tots dos digueren que s’havia construït un edifici nou i que el vell edifici no era la catedral de Burgos, per tant, que més valia enderrocar-lo i vendre el solar per a un Mercadona. Quina falta de sensibilitat!.
Podem concloure doncs, que aquest és un problema de modernitat, de situar-se en el segle XXI, de fer compatible el dret al culte religiós arrelat en una part de la societat i el dret de la resta a gaudir d’uns béns que són de tots.
