La pràctica dels bous al carrer em va ocupar un temps no fa gaire, en aquella ocasió l’esmentat conseller, conegut tanmateix per les seues amistats amb constructors, va pretendre influir sobre el posicionament del Consell Valencià de Cultura sobre el tema, puix, poc després de la visita que ens feu, va haver-hi una proposta per a declarar com a Bé d’Interès Cultural aquesta mena de pràctica festiva. Les coses no van sortir com ell volia, ja que des del CVC es va qüestionar el bou al carrer, especialment en la seua modalitat de ‘l’embolat’, i no es va avalar la proposta de declaració de BIC, la qual, a més a més, finalment va quedar arxivada.
El nucli bàsic del problema, òbviament, afegits els perills per als humans, rau que es tracta d’un tipus de festa o espectacle protagonitzat pel bou i la gent, en el qual l’animal pateix un sofriment totalment innecessari. Per altra banda, els bous al carrer no aporten elements culturals o educatius.
Llegim a la premsa que els ramaders dels bous al carrer veuen amb temor la disminució del nombre de festejos, miren sols pel seu negoci, un negoci recolzat per molts polítics, que veuen en ells guanys electorals o, tanmateix, beneficis per als seus amics. Dissortadament, hi ha bous al carrer a molts pobles, especialment és una cosa obligada a les festes patronals, com les processons. Ja va sent hora de tindre més trellat i estar a l’altura dels temps. Els animals també tenen drets, especialment a no ser sotmesos a maltractaments, sols en cas de necessitat i sempre amb una certa justificació, com seria el cas de l’alimentació dels humans.
La gent d’esquerra, així ho veig jo, no deguem silenciar les coses, malgrat que això puga resultar impopular; no tenint altra opció que ser coherents, per eixe motiu, obertament, els nostres ajuntaments i la vida ciutadana han d’estar en contra de les programacions de bous al carrer. Hi ha moltes altres opcions a l’abast per a gaudir de la festa i enriquir la nostra cultura popular.
