El creixement del nombre d’ofegaments a les platges ens ha sorprès, puix aquest estiu el nombre d’aquesta mena d’accidents al nostre país, s’ha disparat. No s’apunten causes, però deuen haver-ne. Per tant, caldria buscar-les i, òbviament, posar-hi remei.

Sabem que la principal destinació o preferència per a les vacances és la platja. Els ciutadans de tot arreu volem fer les vacances a la mar, per això, els governants veuen en aquesta opció la possibilitat de treure’n profit. El turisme de costa es consolida com una alternativa econòmica preferent, la propaganda funciona, les xifres d’augment de visites turistes és el que compta i, a la fi, ve la massificació amb tota la sèrie d’elements negatius que comporta, com s’ha denunciat des de l’òptica de la sostenibilitat per algunes minories conscients.

L’abús de les nostres platges o costes també pot tindre bastant a veure amb els ofegaments. La gent no coneix els perills, no té el respecte que es deu a la mar, puix s’ignora que la Mediterrània, malgrat semblar tan tranquil·la, té corrents i altres riscs. Per altra banda, manquen el personal d’auxili i de vigilància necessaris per a tanta gent, així com mesures preventives generalitzades.

Doncs bé, podem interrogar-nos sobre què cal fer i demanar a les autoritats locals o d’àmbits superiors mesures reals. Tanmateix, vindria al cas pensar en si aquesta cursa per omplir fins al límit les platges és una bona opció. Tal vegada hem arribat ja al sostre. Per moltes raons, la massificació i la concentració a les platges, especialment d’algunes d’elles, exigiria una seriosa reconsideració per part de les autoritats i, també, de la ciutadania.

Què dir, tanmateix, de la proliferació d’embarcacions, amb especial menció a les motos aquàtiques?.

Tenim un problema ja que, en conjunt, la condícia dels que han fet -i volen seguir fent- negocis immobiliaris, com és notori destrossant el territori, més la tolerància dels que manen, amb la manca de trellat de les polítiques turístiques a l’ús, ens han abocat a la situació present. S’imposaria, entre moltes coses, qüestionar el model turístic i productiu, reorientar el gaudi de les vacances respectant l’equilibri de l’ecosistema i, fins i tot , gaudir de la mar evitant les concentracions a la seua mateixa vora. Igualment, es tractaria d’educar la ciutadania adoptant mesures que garantiren la seguretat o, almenys, minimitzaren el risc.

No espere, dissortadament, grans canvis per part dels poders públics. Pense però, que podem anar creant opinió, generant una reflexió al voltant del tema del model de les nostres platges i del seu ús raonable o sostenible.

Comparteix

Icona de pantalla completa