Quan recordem Vicent Andrés Estelles no podem oblidar el seu entorn i la seua obra, l’ horta, un conjunt del nostre territori molt valuós que, a hores d’ara, continua oblidat i en permanent situació d’abandonament. Fa pocs anys, el Govern valencià va presentar el seu projecte de recuperació, tot s’ha de dir, va estar precedit per un procés reivindicatiu, amb posicionaments de diverses Universitats i el Consell Valencià de Cultura, així com una proposta d’iniciativa legislativa popular avalada per milers de signatures.
Doncs bé, el Pla de l’Horta, previst a la llei de protecció del paisatge, era ambiciós i feia propostes atractives, creant una àrea metropolitana atractiva, la qual recuperava els valors de l’horta i la convertia en un espai protegit amb qualitat per a la vida i l’oci. La Directora de Territori i Paisatge, Arancha Muñoz, parlava d’una aportació per al segle XXI i, llavors, escrivia a la introducció de la publicació que es féu sobre el tema, el següent: “Reflexionar sobre l’Horta de València produeix certa perplexitat. Mentre tot Europa s’afanya a buscar els seus paisatges més valuosos per preservar-los i integrar-los, ací a València s’estén un bellíssim i singular paisatge”.
El pla esmentat comptà amb moltes aportacions, tant del camp tècnic o acadèmic, com d’entitats ciutadanes, amb el resultat d’ una mena d’avanç, d’articulació del paisatge i el desenvolupament urbanístic. Era, doncs, un conjunt de propostes que podien permetre concrecions i opcions a debatre. Estava clar que calia fixar uns límits o restriccions i, tanmateix, uns objectius de sostenibilitat del paisatge amb el seu patrimoni cultural..
El projecte però, topava amb interessos i resistències: imposar ordre, amb uns criteris respectuosos amb el paisatge des del Govern valencià, afectava els negocis i pretensions de la seua clientela. Òbviament, no ignorem que la situació econòmica podia afectar el ritme d’ execució del Pla, el problema és que el Pla ha desaparegut del panorama, ningú diu res, sembla que tot s’ha oblidat. Arancha Muñoz, que és coneguda com una bona professional, possiblement va veure que els seus no estaven disposats i desaparegué del mapa, segur que desenganyada.
Ens trobem doncs, de nou, davant del problema de la conservació d’un dels elements més significatius i valuosos del país que, a més a més, envolta el cap i casal i, per tant, podria ser un factor mediambiental de primer ordre. Hem d’esperar que algú traga del calaix el Pla, o podem fer camí?. L’esquerra, plural i diversa per sort, hauria de fer o dir quelcom; igualment, cal pensar en marcar objectius concrets, parcials si es vol, ja que encetar el Pla de forma global pot resultar més complicat.
El fet és que treure del calaix el projecte no estaria gens malament.
