Doncs cal reconéixer la importància d’aquesta recuperació que, tanmateix, comporta traure a la llum les víctimes i les seues famílies. Fer justícia és també una tasca obligatòria de la democràcia, com s’ha fet en altres societats amb experiències semblants.
En la mateixa línia caldria situar altre capítol d’eixa història recent. Pense en l’etapa franquista, tant en aquella que es situaria a la postguerra (anys quaranta i cinquanta, no sols en relació a la guerrilla o “maquis”), com en l’altra, la posterior, que seria a partir de l’any seixanta. No ignore que tenim ja investigacions, llibres, novel·les, relats, o alguns actes que aborden aquestes dos etapes, així i tot, al meu parer encara hi ha molt per esbrinar i traure a la llum.
És cert que l’activitat antifranquista no presenta uns tons tan èpics com la guerra, la República o la Guerrilla. Es pot considerar igualment que Franco va morir al llit. La Transició sol explicar-se com una mena de jugada d’alta política, com el resultat de la gran habilitat d’un o altre polític, com el resultat del “consens “, ignorant el paper de les lluites i de la reacció repressora. Va haver un pacte de cert silenci i de deixar córrer les responsabilitats.
Durant eixe combat antifranquista i durant el pacte de la transició, van estar presents de nou els problemes i les assignatures històriques pendents. Ara, moltes d’ eixes assignatures segueixen encara en peu, així doncs recuperar la memòria de l’antifranquisme pot ajudar a explicar, a interpretar i, per tant, a abordar problemes.
Del darrer període de l’antifranquisme, que és aquell que jo vaig viure, podem extreure moltes lliçons, especialment des de la perspectiva de l’esquerra, tant si contemplem el tema dins del País Valencià, com a la resta de l’Estat. Les dificultats d’entesa entre les esquerres no és una qüestió d’ara, ve de lluny. El ritme de les reformes pendents, el paper de la dreta, allò del marc constitucional inamovible… Per altra banda, conéixer un passat tan pròxim no és quelcom diguem-ne ‘baladí’, es tractaria de restaurar la veritat i en moltes ocasions donar a conéixer fets o persones exemplars.
Sols em resta animar a seguir la tasca a aquella gent que l’ha encetada, i seguir-la als pobles, comarques,i institucions del nostre país.
