El cas ,doncs, és que tot i compartint el paper que la jerarquia ha jugat a l’ estat sempre, posant-se al costat del poderosos, participant en el colp de Franco i el seu règim, al debat que motiva el present comentari els meus interlocutors oblidaven que sempre ha existit un sector de creients , de catòlics, que s’ han distingit pel compromís social. M’ he vist en l’ obligació moral de recordar coses concretes que he viscut i de moltes altres de les quals en un o altre moment he sabut.
He pensat també en la gent jove, que no va viure la lluita contra el franquisme, i trobe que cal conèixer actuacions de cristians que lluitarem a les files de les esquerres, unes esquerres diverses i malauradament enfrontades entre sí. No es tracta de fer un llistat, sé que s’ han publicat alguns llibres sobre el tema, com el Ramir Reig, un jesuïta nascut al meu poble vinculat a comissions obreres i el PCE.
Fou a partir dels anys seixanta quan s’ incrementa la lluita contra el franquisme, especialment amb el naixement del nou moviment obrer i estudiantil, aleshores, la tasca de grups nascuts sota l’ impuls de religiosos i seglars va ser molt significativa, òbviament el fet crearia contraccions al règim i la jerarquia, tanmateix, surten grups de capellans obrers que s’ en van a les fàbriques i amb els obrers, d’ unes i altres tendències, son protagonistes en vagues i conflictes. Al País València, recorde, entre altres, casos com la vaga de Segarra a La Vall d’ Uixó, la de Uniwall a Silla, els conflictes a Uralita, o la Ford a Almussafes. També van estar a les associacions de veïns, cas del capellà Honori al barri de Torrefiel a València.
I quantes assemblees férem en esglésies o locals religiosos amb la complicitat de capellans o mongetes que desafiaven la jerarquia per ajudar-nos.
Diferenciem, la jerarquia, el sector majoritari de l’ Església és una cosa, altra ben diferent és per a la qual el compromís social és necessari i part de la seua fe. Em consta que aquesta darrera gent continua actuant i existint, això sí, en un marc diferent i circumstàncies noves, el seu és un treball des de la base , reivindicant, coincidint amb la resta de l’ esquerra en moltes i variades iniciatives, perquè eixa gent és una part de l’ esquerra ampla i genèrica que creu possible una societat més igualitària i lliure, sense oblidar- se’n del país, de la cultura i la llengua.
