L’anomenada democràcia representativa ha cobert un llarg trajecte, no es tracta de prescindir-ne, sinó de millorar-la i ampliar-la. La representació mitjançant el vot cada ics temps va significar un avanç, com al seu moment estigueren la jornada de 48 hores o les vacances pagades, amb el temps, l’experiència evidencia la insuficiència de l’acció de votar i delegar la gestió o la decisió deixant-la en mans del polítics.
També hem de tindre present com l’escolarització, el nivells culturals i d’informació a les societats occidentals són tals que els ciutadans volen opinar, tenen criteri, i poden contribuir a millorar el processos de decisió. A tot arreu, creix el desig d’obrir espais consultius, deliberatius, o en alguns casos de participació en l’opció d’adoptar, per exemple davant un tema urbanístic. Aquest impuls surt davant dels problemes i sota la pressió des de la base, concretant-se en fórmules majoritàriament locals.
Podem citar experiències, així, pioneres com van ser les de Còrdova i Barcelona, ara més generalitzades, a Gran Bretanya on hi ha els jurats ciutadans. A Bolonya sorgiren els consells de barri, a Escandinàvia es practica sovint la consulta popular, i no podem deixar d’esmentar la via de Porto Alegre amb els pressuposts participatius.
Al nostre cas, poc podem dir sobre com la legislació dóna poc marge, i fins i tot, el poc que dóna no s’aprofita, és cas dels consells sectorials que figuren al Reglament d’organització municipal vigent. Al 1935 una llei municipal obria la porta a les consultes o referèndums locals, la guerra i el franquisme impediren aquest pas que hagués estat un bon precedent.
Alguna gent pot pensar que la participació comporta cost i pèrdua de temps. Però tot procés de canvi comporta un aprenentatge i, al meu parer, els avantatges que pot aportar la implicació del ciutadans són notables, en qualitat democràtica i en evitar conflictes. Conflictes com el que s’ha produït a Burgos o el nostre, ja etern, al Cabanyal són clars exemples de manca de participació.
El balanç que hom fa sobre les pràctiques participatives és majoritàriament positiu, en estudis i jornades s’apunten dificultats, fins i tot disfuncions, al final però, s’apunta com amb la participació es dóna un nou impuls i vitalitat a la democràcia, ja que s’incrementa el sentiment de responsabilitat i alhora s’amplia el consens social.
Pot haver-hi una participació a escala supramunicipal? Es tractaria d’assajar, de facilitar instruments com: millorar la iniciativa popular, la consulta o referèndum en moltes matèries podria ser municipal o autonòmica, i pel que fa al procediment d’elaboració de les normes es podrien crear comissions consultives. Es tractaria d’un canvi qualitatiu, es generaria més democràcia.
