La troballa que ens ocupa es va produir arran de les obres de la línea de l’AVE al 2004, la qual cosa s’indica a l’exposició, caldria , però, recordar les circumstàncies que van concórrer al moment de descobrir les restes, puix si avui podem gaudir del resultat ha estat possible perquè al seu moment va a haver-hi “moguda”. Fou a partir de la petició d’ajuda de l’alcalde, en representació d’un nombre considerable de veïns, per tal de salvar el jaciment quan l’empresa i les autoritats es van diem ”interessar “ pel tema.
Sense l’acció de la plataforma cívica en defensa de la vil·la romana de l’Énova avui aquesta s’haguera destruït en ares del progrés, de la velocitat. Allò va estar una lluita més en defensa d’un patrimoni en perill, amb escrit, grups de vigilància dels veïns,intervenció d’universitats i el Consell Valencià de Cultura, entre altres. Tot i que no es pogué evitar alguna espoliació.
A poca distància de l’esmentada vil·la el traçat de l’AVE, fet des dels despatxos a Madrid, incloïa també la total destrucció d’un aqüeducte islàmic, amb una llargària d’uns dos o tres cents metros, fet que també motivà tota una sèrie d’iniciatives o actuacions per tal d’evitar la destrucció d’un bé de gran interès arquitectònic , especialment en quant a la seua qualificació com a patrimoni hidràulic. Finalment es va aconseguir que sense canviar la línea aquesta se superposara per damunt de l’aqüeducte, una solució poc estètica òbviament.
Els fets relatats són mostra de com es planifiquen a Espanya les infraestructures, des de la més pura ignorància del valors patrimonials i territorials, sols amb l’objectiu de l’immediata rendibilitat. Tanmateix evidencia com en ocasions l’acció combinada de la mobilització i l’ús de vies legals, amb participació d’entitats públiques amb criteris d’independència, poden modificar el curs marcat des de dalt.
Em resta recomanar la visita a La Beneficència, tot i sense oblidar els agents que han fet possible aquesta recuperació, tant els arqueòlegs , com els veïns i demés instàncies que es mobilitzaren, marcant un exemple i un camí a seguir en casos com els esmentats. Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura.
