Les primàries com a eina

Assistim a dos processos de primàries al país, en un cas per dilucidar quina persona encapçalaria la llista autonòmica, i en altre cas concret per triar els cap de llista per les eleccions europees, als dos casos es tracta d’una iniciativa per tal d’obrir els partits, de generar més democràcia en allò que afecta la confecció de llistes electorals. No són les úniques noves formes de fer política que hem vist als darrers temps, altre exemple ha estat la decisió de concórrer en coalició a unes eleccions que també en algun cas es va sotmetre a consulta.

És evident com el distanciament dels ciutadans envers els partits i les decisions polítiques demana noves formes, en ocasions però, malgrat que algunes opcions manifesten eixa voluntat sovint acaben fent el de sempre. Fer primàries pot ser,doncs, una novetat positiva, sempre que la pròpia practica ens demostre que han servit i han estat útils, al possibilitar un plus democràtic.

Caldrà, doncs, avaluar el resultat, ara,de moment, apuntaria alguna observació, sense infravalorar la validesa dels processos. La convocatòria de primàries per part de les respectives militàncies s’han viscut com un objectiu, i o com una eina. En tant com observador, igual la meua és una percepció errònia, he apreciat que s’ha presentat el fet de les primàries com un fi en sí, com un element de propaganda partidista. Tanmateix, el debat s’ha centrat a les persones i no als continguts,i al cas de les europees, a dos mesos de la cita electoral, allò que cal es discutir i portar els temes europeus a tots els llocs implicant al personal.

Tal vegada en alguna mesura els mitjans de comunicació, la premsa en general, prefereix les confrontacions entre persones i això contribueix encara més a deixar en un pla secundari els continguts. És cert que les persones també juguen un paper, representar opcions, insistisc,sols representar-les i no convertir-se en la qüestió fonamental. Des del meu punt de mira, s’insisteix amb excés al”carisma”, o el “lideratge”, l’història ,però, ha vingut a demostrar com de l’admiració es pot passar fàcilment a la “devoció”, de la identificació amb aquell o aquella que ens representa, podem caure en l’adoració, en suma a allò que algú va batejar com”culte a la personalitat”.

Vindran més primàries, com seran aviat les autonòmiques o municipals properes, caldrà dependre de l’experiència, i sobre tot, la línea d’acostar-se’n, de obrir vies de participació de les forces d’esquerra, dins les quals el valencianisme té un espai rellevant, al haver superat les precarietats anteriors. Es tracta de millorar qualitativament, la qual cosa comporta generar discussió sobre continguts, deixant en segon pla el tema de les persones, per això pense que fer primàries a l’americana no són un element renovador, en part perquè a hores d’ara encara tendim a la simplificació, a buscar el carisma, el o la líder que ens portarà a la victòria.