Doncs en eixa tasca de canvi cap la modernitat Vicent Beltran ( Sueca 1896) va ser un artista molt representatiu i a més a més en la seua condició de Director de l’ Escola de Belles Arts va ajudar que molts joves es situaren en una línea d’avantguarda. Per això, recordar a Beltran és alhora una forma de reivindicar una llarga colla d’ artistes valencians, marginats , exiliats dins o fora, i fins i tot, eliminats, com fou el cas de Toran que fou afusellat, que feren del nostre país un referent artístic durant la II República. En tal ordre de coses recomane a qui tinga interès en el tema el llibre del adés esmentat Blasco Carrascosa “La escultura valenciana en la segunda república”.
A la mostra que es colgué el diumenge 22 hi ha escultures d’una gran riquesa artística, molt vinculada a les tendències de l’època, com serien els estils decó,o el modernisme, es tracta de relleus i figures, com la dansarina de gran agilitat i d’ harmonia.
Cal esmentar que la victòria del franquisme va significar un dur colp a aquest moviment artístic, gran part dels artistes patirien presó, cas del mateix Beltran, creant a la Provincial de Valencia un taller d’escultura que feia més suportable la captivitat i, a més a més, va ajudar a una certa continuïtat. Anys més tard Beltran seria rehabilitat i tornaria de nou com Director de l’Escola de Belles , d’on sorgí als anys seixanta una nova colla d’artistes .
A l’exposició, però, no hem pogut veure l’escultura que durant el anys d’ experiència republicana va presidir el saló de plens de l’ajuntament del cap i casal, es tracta de l’al•legoria de la República, peça que segons tinc entés va desaparèixer amb l’ entrada de les tropes victorioses del franquistes. Fou un obra testimoni de sessions del govern o de les sessions del Congres d’Intel•lectuals antifeixistes, al que van assistir molts escriptors i intel•lectuals de món.
Si ara una vegada acabada l’exposició algun lector vol veure obres de Beltran cal dir que al Museu hi ha un espai dedicat al nostre artista i tranquil•lament por anar-hi, i de pas, si continua amb ganes podrà trobar en eixe espai cultural moltes coses de valor, des de les més clàssiques d’époques llunyanes, fins aquelles altres d’obres ja del segle XX. En un moment com el present, de recuperar fragments ocults de l’història, considerar també la vessant artística d’aquell curt somni de la II República pot sevir.
