Del text vos cite uns línies que ens poden ajudar: “Quan sembla que és la política allò que triomfa, en realitat qui mana és l’economia. I a la inversa, quan es tracta d’opcions morals, la política recupera la seua importància. Conclusió: vosaltres polítics, parleu-nos menys de vosaltres mateixos, dels vostres programes, de les vostres rivalitats, de les vostres baralles, i parleu-nos més, no de nosaltres mateixos, sinó dels dilemes superiors a la política que han de dirigir les nostres i les vostres opcions…”.
Com podeu apreciar es tracta de preocupar-se més de la demanda social i menys de la mateixa oferta de partit. La reflexió era crítica, i seria en part d’aplicació a la totalitat de les opcions d’esquerra que coneguem, incloent-hi Podem, puix tan sols ha començat a caminar i ha incorporat velles pautes, com seria l’enorme dependència envers el líder. Òbviament, el grau de crítica no es pot aplicar per igual a tothom, ja que hi ha opcions que han fet i fan un esforç per renovar els continguts i les formes.
En un moment de declivi de la dreta, a causa de la corrupció, i d’haver incomplit les seues ofertes electorals, hi ha la perspectiva d’un canvi cap a l’esquerra, tot i tenint clar que no veig previsible una revolució, sinó l’obertura de processos de governs de coalició de signe esquerrà. Amb tal perspectiva, al meu parer, no s’ha generat un clima de debat i estudi sobre aquelles qüestions que estan en la demanda social, sembla com si aquestes coses es deixaren sols pels “assessors” i ara, allò que tocaria seria la reafirmació o les propostes més cridaneres o mediàtiques.
L’agenda ve marcada pels temes que planteja el govern del PP, la nostra gent es limita a donar respostes puntuals, que deixen de ser importants quan perden actualitat. Tenim expectativa de governs d’esquerra, al nostre cas a la Generalitat o a importants ajuntaments, com seria el del cap i casal. Estaran els nostres representants a l’altura de les exigències, sabran gestionar, sí, gestionar, de forma eficaç? Sense dubte, que es trobaran davant les exigències dels mercats, aleshores caldrà saber com controlar-los, com combatre les desigualtats, tenint presents les lleis i les possibilitats reals, com afrontar els problemes del dia a dia, igualment, caldran noves formes de gestió.
El canvi hauria de comportar la reforma de moltes normes, la qual cosa, a més de l’orientació ètica, moral o participativa, exigiria bones tècniques, penseu en l’exemple, de la corrupció, caldran fórmules de contractació que evitaren els sobrecostos, les comissions i la resta de xacres actuals, per altra banda, a la via penal manca l’agilitat i això resta en mans de l’ estat.
És doncs l’hora de preparar els canvis, tenint en compte les dificultats i els entrebancs del sistema, calen propostes factibles, amb criteris morals, ètics, apuntant a transformacions de calat.
