Aquest recent pronunciament judicial, darrera instància judicial, ha generat eufòria, certament, no vaig a negar que ens alegra, ara bé, encara pot haver matèria de controvèrsia, puix cal veure si pot adaptar-se el pla, garantint-ne, òbviament, com diu l’ordre, els valors patrimonials històrics artístics. Malgrat que des del primer moment, al 1999 en un informe que no pogué discutir-ne el ple del CVC, he pensat que no calia la prolongació, sospite que encara resta part del camí processal. Així, doncs, Rita i el seu equip volen continuar marejant la perdiu.
La sentència podia haver estat una via d’eixida, es tractaria de què l’equip que continua desgovernant la ciutat podia retirar el projecte i obrir un període de consulta i estudi de recuperació del barri, suprimint la destrucció d’immobles i la trama urbana. La qüestió,però, s’ha convertit en una matèria irrenunciable per a Rita, i pel PP també?
Si passem del terreny administratiu al penal, sobre el qual no em trobe al dia, l’espoliació, tal i com està definida a la llei de patrimoni històric estatal, no és més que un sinònim de destrucció- un enderrocament és una destrucció- que afecta a un bé considerat que té valor historicoartístic, podria implicar responsabilitat penal per un delicte contra el patrimoni. El tal cas es podria obrir una via penal, ja que han fet enderrocaments que eren espoliació, cosa que apunte a la consideració de l’oposició i els experts.
Reprenc el fil inicial, després de més de quinze any de combat i confrontació ciutadana ja va essent el moment de tancar la ferida oberta, una ferida visible ja que hi ha prou solars on hi havia immobles part d’un conjunt històric.
A la recta final del meu pas pel CVC varen desfilar moltes entitats, incloent-hi el govern municipal, i no es pogué fer un informe final perquè, al meu parer, la mateixa gent de la colla del PP no estava per enfrontar-se amb Rita, reconeguem-ne “en privat” l’errada que s’ ha havia comés.
Tenim un precedent anterior, recordeu el cas del Teatre Romà, després de tot, va haver-hi allò de corregir, de deixar les coses com estaven. Ara és el moment de repensar el projecte, l’accés a la mar es pot fer per Tarongers, la gent s’ha acostumat, no hi ha cap necessitat d’una avinguda mes ampla fins la mar.
