He vist a les xarxes socials comentaris sobre aquell fet històric, quan llevaren l’estàtua a la plaça que aleshores es deia del País Valencià, cal recordar que d’això fa ara 30 anys, essent alcalde Ricard Pérez Casado i tinent d’alcalde Pedro Zamora, era el resultat d’un govern PSOE-PCPV, cal dir que duraria poc.
A la plaça va haver-hi molta tensió, els franquistes encara es manifestaven com a tals sense vergonya, la gent que feu la feina va tindre que ocultar el rostre per evitar possibles agressions. Ja quasi al final de l’operació s’acostaren unes persones, homes amb jaqueta i corbata vestits de fosc, i em pregunten si el meu nom era el que tinc, aleshores els vaig respondre que sí, ells s’identifiquen com representants del partit “Fuerza Nueva”, el de Blas Piñar, els seus rostres seriosos expressaven dolor i ràbia. Podeu imaginar-vos quina sensació va recórrer el meu cos, durant uns instants no vaig poder superar la por, pensava que anava a rebre algun colp.
Aquella gent es va adonar de la situació i em digueren que allò, llevar l’estàtua era un atropellament, i que m’ho deien perquè jo era una persona que els havia tractat com persones. Jo no eixia de la meua sorpresa, per la qual cosa em digueren si no recordava com, poc anys abans, estant a la cua de la junta electoral presentant candidatures electorals coincidirem, ells volien presentar els papers de la seua candidatura i la persona que atenia el servei es comportà malament amb el delegat de FN que era qui em parlava, llavors jo que anava darrere d’ells vaig dir al funcionari que tots els ciutadans tenien que ser atesos amb correcció fins i tot el feixistes o d’extrema dreta, de forma que calia canviar d’actitud.
Quines coses!. La gent de “Fuerza Nueva” volia agrair-me la meua intervenció. Podia restar tranquil, no hi havia res a témer. Certament vaig recupar la calma i no recorde ara quina fou la meua resposta, tot segur que els donaria les gràcies i prou.
L’anècdota, serveix per reiterar la diferència entre ells i nosaltres, entre els demòcrates, i aquells que aprofiten del marc democràtic per imposar-se, per limitar-lo; el fet, igualment, es porta a recordar una legislatura municipal al cap i casal de pacte, de compromís , en aquella ocasió entre socialistes i comunistes, forces que aleshores eren les principals referències de l’esquerra , i a les quals la gent més radical criticàvem, en algunes coses amb raó i amb altres vist amb la distància erràvem.
