Doncs bé, quan conegueren la noticia que, finalment, es podien fer visites guiades molta gent pensàrem que havien aconseguit quelcom, poc duraria, però, eixa opció, des del bisbat a principi d’estiu, es va decidir el trasllat de les poques monges que hi havia i es tancà l’edifici, amb els seus encants a dintre. Una vegada més hem de lamentar decisions de l’església que van en contra del dret dels ciutadans a gaudir dels béns culturals. També eixa perspectiva fou estudiada al si del CVC, i en un informe alertàvem de tal eventualitat demanant a la Generalitat que habilitara alguna mena de concert o conveni amb la congregació religiosa.
Ens trobem doncs en un cas més que ens afecta, ja que aquest monestir es construí amb més de quatre mil aportacions o donatius de famílies valencianes de l’època i, òbviament, amb fons de la corona. El monestir, com es pot comprovar consultant els arxius, fou finançat per la societat civil, però, la titularitat formal és eclesiàstica, aleshores la jerarquia religiosa, catòlica en aquest cas, decideix allò que vol sense cap referència a la seua funció social.
Al meu parer hi ha moltes fórmules jurídiques que permetrien que La Trinitat obrís les seues portes, ja que la clausura de les clarisses no existeix, i per tant, les visites no destorben la vida conventual; per altra banda, aquest immoble es troba junt al Museu de Belles Arts, pot ser, per tant, ser un complement o ampliació d’aquest darrer, ja que com es sabut molts dels seus fons no es poden exhibir per manca d’espai.
Una prioritat cultural s’ha obert, unes condicions noves fan possible un somni: que La Trinitat torne de nou ser un referent cultural de la nostra història, d’aquella etapa d’esplendor literària i artística, com va ser el Renaixement, als segles XV i XVI. Sabem que demanar lucidesa als nostres governants es demanar allò que no és possible, ara bé, la gent que vol ser una alternativa de poder, de nova gestió, ha d’apuntar a l’agenda aquesta matèria, la de recuperar aquest monestir que és de tots i totes.
