Francisco Tomás y Valiente, Manuel Broseta, i Ernest Lluch, el dos primers a Dret i el segon a Econòmiques, a més de ser innovadors, estudiosos en la matèria corresponent, es comprometeren amb la democràcia, com podreu comprovar als materials i elements que a l’exposició trobareu. No descriuré allò que hi ha a La Nau, més aviat aquestes línies volen ser una mena de comentari paral·lel des de la meu perspectiva. Diré que recorde el jove professor d’Història del Dret Tomàs y Valiente , amb la seua veu potent explicant-nos amb rigor les institucions velles del nostre dret. De la seua posterior etapa com a catedràtic a Salamanca tenia notícies, posteriorment, ratificades, igualment, com a jurista en tant que president del Tribunal Constitucional mantingué una tònica de neutralitat i rigor jurídic.
Amb Ernest Lluch contactem a principis del seixanta quan publiquem la revista Diàleg , més tard vindria com a professor a València, intentaria, junt amb Alfons Cucó i altres, donar vida a un socialisme valencianista, amb la fundació el Partit Socialista del País Valencià amb identitat pròpia, una empresa que abans ja havíem assajat altres. La seua visió sobre l’economia valenciana marcà un punt d’inflexió com podem veure amb les seus obres, així cal remarcar d’especial interès el llibre la Via Valenciana i l’ Estructura Econòmica del País Valencià, aquest darrer de diversos autors.
En quant al professor Brosseta, situat en un espai ideològic conservador, però democràtic, crec que l’ exposició aclareix la seua activitat universitària durant els anys setanta, així com la d’opositor en la Junta Democràtica. A partir, però, del final de la dictadura, durant la Transició, es situà enmig de les polèmiques sobre la identitat valenciana, ja que es manifestà en contra del projecte de Països Catalans, en un autèntic “gir” en expressió del professor Cucó, a partir de ser senador per la UCD al 1992. Aquest capítol explica com des de postures del valencianisme fusterià ha estat considerat com a “blavero”, oblidant-ne la seua activitat anterior. A Las Provincias encetaria unes col·laboracions en contra de les esquerres que segons ell “han jugado y abusado de los sentimientos del pueblo valenciano…y lo han irritado y lo han crispado”.
En un moment com el present de contrareforma i de tornada a les cavernes, en particular en matèria de símbols o llengua, recuperar la memòria, contextualitzar-la, i fer-ho amb neutralitat, com s’ ha fet, al meu modest parer, a les exposicions de referència, contribueix a afrontar millor el present: he considerat, però, oportú, afegir quelcom, aportant algun detall o comentari complementari.
