La gent de Podemos ha introduït elements nous, generadors de polèmica i alhora d’adhesions de la gent indignada, així, l’expressió “la casta” apareix com un concepte per diferenciar allò que seria aquella part de la política que representa opressió o corrupció, i aquella altra que vol el canvi social i polític.
Que cal entendre com “casta”? Els diccionaris diuen que significa classe o ordre de persones que a base de privilegis, nascuts per diferents factors, té un esperit d’exclusió respecte a altres classes de la societat. “La casta”, doncs, evidencia que uns tenen privilegis, en tant que altres no. El terme conté una càrrega, diguem-ne negativa, envers aquelles persones o instàncies que formen part de l’esmentada classe o casta, i, certament, una part de raó tenen els qui han posat en circulació el concepte.
La introducció del terme suscita prou consideracions, en especial delimitar qui forma part d’ella i per quines raons. Tal i com he escoltat, i dic escoltat ja que no he trobat cap escrit seriós sobre la qüestió; la situació política social evidencia com durant tots aquests anys s’han conformat interessos i complicitats entre membres dels dos “grans” partits, de tal forma que el sistema se sustenta en una mena de pacte o acord tàcit entre aquestes dos opcions sobre la seua bondat.
Dirigents i membres dels dos grans estatals han compartit prebendes i privilegis a l’empara de la seua activitat com càrrecs públics. Tanmateix, en ocasions es defensen concepcions i conductes difícilment ubicades als ideals de l’esquerra. Hi ha temes de gran calat, per exemple la consulta catalana, respecte als quals les direccions dels dos “grans” s’han alineat. Allò de la gran coalició no és una broma, podria ser el resultat de la deriva en curs, la qual al meu parer, seria encara evitable.
Repararem però, com molts càrrecs, afiliats i votants del PSOE dia a dia donen fe del seu compromís d’esquerra i honestedat, per això, no em sembla just integrar tota aquesta gent dins de “la casta”. En certa mesura algunes de les expressions que escoltem em recorden alguns caducs conceptes de la doctrina de classe contra classe. Com apuntava Norberto Bobbio la diferència entre esquerra i dreta està vigent, i on cal fixar l’accent és la lluita contra les desigualtats i a favor de les polítiques d’igualtat, òbviament, alguna gent de l’esquerra històrica s’ha passat a l’ altre costat, en tant que altra, incloent-hi bases del PSOE, compateix la lluita per la igualtat i la democràcia participativa, aleshores, no podem generalitzar.
Pensem, també, com aquells i aquelles que defensem sense apriorismes els ideals d’esquerra podem actuar com un bloc, respectant la pluralitat, per tal d’arribar als poders públics, i per dotar-los de l’estabilitat i el suport necessaris per governar.
