Els centres històrics juguen un paper essencial puix donen vida al teixit veïnal i, a més a més, poden ser un element d’atracció, són, doncs, per això, són una base per recuperar els nostres degradats i oblidats cascs antics. Fa temps formen part de les meues preocupacions, raó per la qual vaig assistir a la presentació d’un llibre que tracta del cas concret del cap i casal, es tracta de “Comercios históricos de la ciudad de Valencia” dels historiadors G.Fernandez i E.Ibañez”. Fullejant el text ja em vaig adonar que era una d’una edició prou treballada en la qual abunda el material gràfic i la corresponent documentació.

A l’esmentada presentació, que tingué lloc a un cèntric establiment llibreter, hi ha hagué poca gent, detall que revela que encara ens resta prou feina per fer, malgrat l’esforç dels autors i de l’interès del tema. Com element positiu cal remarcar com el llibre no ha caigut al parany de quedar-se sols amb un concepte limitat de centre històric, ja que ha seleccionat diversos nuclis dels barris de la ciutat, incloent-hi gran part dels perifèrics, alguns dels quals, com és el cas del Cabanyal o Campanar han patit darrerament de l’oblit de la ciutadania i , també, d’agressions per part del poder local, si més no recorde com es liquidà la partida del Pouet.

Voldria remarcar alguns punts, començant-ne per un detall que en sorprengué forçà, el cas és que el president de l’entitat Archival, que com recordareu està dedicada a la recuperació dels centres històrics, aquest senyor membre de la taula feu una afirmació que em resulta més que discutible, almenys des de la perspectiva conservacionista, al considerar que els comerços tradicionals eren compatibles amb les grans superfícies, no qüestionant, per tant, la línea seguida pels governs valencians a favor dels grans. Algun assistent, encertadament, manifestà l’opinió contrària, remarcant com la permissibilitat d’horaris i altres factors evidencien com les grans superfícies i centres comercials efectuen una competència deslleial.

Sortiren d’altres elements que em semblaren d’interès, cas del transport o del tancament del trànsit del casc antic, el tema és polèmic, així i tot algunes coses sembla que presenten un cert progrés, almenys en relació a la bondat de facilitar als residents possibilitats, com es va dir reivindicant l’experiència del bus 5B que durant alguns anys fou un vehicle menut no contaminant, i que ha estat eliminat per l’EMT; igualment, va haver-hi referències a les deficients normes municipals, al no donar protecció als elements interiors dels comerços tradicionals, de forma que quan hi ha tancament o canvi de titular se sol destruir el mobiliari i altres bens.

Darrer detall : no vaig veure cap membre de la corporació municipal, ni del PP, ni de la resta, dels que manen ho trobe ja normal, dels altres no.

Comparteix

Icona de pantalla completa