Som en vespres de diferents comicis: municipals, autonòmics, i generals. Cada cita presenta les seues especificitats, i alhora, elements comuns. En relació a les locals, els ajuntaments, en tant no disposem de noves normes legals, continuaran amb limitacions, això implica evitar expectatives infundades sobre la profunditat dels canvis, pensem per cas la vessant urbanística amb la pervivència inicial d’unes normes que permeten especular, en tant que sí podrem aturar altres seqüeles com són les requalificacions o la corrupció. Alhora, no es deu oblidar com a bastants ajuntaments s’ha actuat , com oposició o govern, amb eficàcia o alternatives justes, cas de la tasca de Compromís o Esquerra Unida al cap i casal, aquest és un bagatge que pot aprofitar per una nova majoria i amb les quals comptar.
Per acabar aquest comentari afegiria quelcom que ve al cas. He escoltat portaveus de “Podemos” dir que volen aconseguir una majoria absoluta a les Corts de l’Estat, doncs bé, no puc ocultar la meua perplexitat, ja que durant aquests anys de bipartidisme es venia repetint que les majories absolutes d’un sol partit no eren desitjables, ja que porten a retallar el debat, a l’arrogància i al despotisme. Canviar lleis i normes comporta un procés d’elaboració que en ocasions implica temps, debats, arreplegant aportacions diverses, evitant errors anteriors, per tant, caldrà la majoria suficient per aprovar-les i portar-les a la pràctica. Caldrà, doncs, col·laboració entre les esquerres i amb les opcions honestes, sense oblidar els canals de participació de la gent i dels implicats.
No partim, doncs, de cero: hi ha l’experiència, i més la d’aquells que han estat conseqüents; a més a més, les majories es deuen sustentar sobre un ample suport, respectant la pluralitat social o política sense caure als vicis de les veritats absolutes.
