Des de Valencians pel Canvi fa temps que ens preocupem per refer el País, ara, en vespres d’unes eleccions, que com voldríem podrien estar un nou punt de partença, hem fet alguna cosa, en eixa línea de treball hem tret un llibret destinat a servir de base de debat o de comentaris, dirigits a uns i altres que porta com títol “Indústria, Turisme, Ocupació, Ciutats, anàlisi i propostes més enllà de la crisi”. El títol ja ho diu tot.

Es tracta d’oferir “diagnòstics i propostes que permeten situar aquest dolorit, i indignat País en un camí de creixement fonamentat sobre bases més solides que les que ens han conduït a la irrellevància, al descrèdit, a la invisibilitat, a la manca d’autoestima, a la recessió i a un augment desconegut de la desigualtat i de les fractures socials” (de la presentació de Joan Romero). El textos són curts, sense ànims de crear dogmes, per tant oberts a la discussió però que contenen observacions, dades, i anàlisis, vistos per un ventall d’experts, que a més a més, incorporen observatoris des de diverses comarques del nostre territori.

Cal aleshores fer ús d’aquesta aportació que estic comentant, generant debats, tot i esperant el moment en qual els responsables polítics traguen conclusions, ara els experts ens han ofert uns materials de feina, són elements per tal de crear uns models alternatius als de la dreta, possibles i superadors del model que ens ha portat a la desfeta, a la bombolla immobiliària, i la resta que ens deixa aquest PP corrupte i depredador. En aquest punt, però, tindria quelcom a afegir o dir en relació al tema del model.

El mateix Romero a la presentació planteja la següent afirmació: ”a partir de 1994 els governs conservadors van decidir impulsar un model de creixement diferent que finalment s’ha revelat tan desequilibrat com insostenible. Es va apostar per un model de creixement en el qual el sector immobiliari i el desenvolupament de grans esdeveniments van ocupar un lloc molt destacat. Fins i tot al preu de desatendre sectors econòmics bàsics…” Una part d’aquestes línies les veig clares, el PP ha optat pel creixement immobiliari, i òbviament ha aprofundit en la no sostenibilitat, ara bé, podem afirmar que el model anterior al 94 era totalment diferent?

Jo em vaig manifestar com molts valencians contra com s’ha havia desmantellat Sagunt pel govern de Lerma, igualment, vaig estar en contra de la figura de l’”agent urbanitzador privat” introduïda pel mateix govern, la qual va permetre ocupar terres i espais deixant-los en mans de l’ especulació. Al meu modest parer, hi ha diferències entre abans i després del 94 i, alhora, alguns elements que es van generar en l’etapa del govern de Lerma, malgrat que no van ser portats als extrems de la gestió posterior

Doncs, creixement sí, però contingut, com al mateix text que he comentat es suscita, això, però, evitant alguns errors anteriors, aleshores, la nova fornada de responsables especialment els del PSPV-PSOE hauran de prendre nota.

Com he comentat, tenim unes eines més de debat, fem-ne ús, es tracta de redreçar el País, sense dogmatismes ni apriorismes, des de la col·laboració o l’entesa sobre unes bases i amb l’objectiu de refer un país de ciutadans lliures.

Comparteix

Icona de pantalla completa