No voldria caure en la desqualificació, però, la posada de llarg d’auesta opció, la qual s’ha configurat com a “partit” en competència amb els altres afins o d’esquerra, em suscita tota una sèrie de consideracions que voldria exposar en el marc de les idees o propostes que, al meu parer, també, serien part d’eixa passió política. Algunes reaccions crítiques que he llegit insistien en el caràcter “sucursalista”, en els termes que Fuster ens plantejava a Nosaltres els Valencians, que havia tingut el procés de Podemos al nostre País, i quan parle de País, ja sabeu quin és.
Apuntaria que estem davant d’un fenomen emergent que arreplega desitjos i reivindicacions urgents existents a tot l’estat, i que, per tant, apunta a una necessitat de canvi als centres de les decisions i els poders, els quals són a Madrid i Brussel·les. Altre aspecte del tema serien les persones que s’han situat al capdavant del procés, amb una dosi elevada de culte al líder, aspecte aquest que de moment deixaré de costat encara que no puc ocultar la meua reserva al culte a la personalitat.
Com que és evident que la cúpula de Podemos està formada per una gent instruïda i experta en temes social i polítics, cal emplaçar-la a assumir la raó històrica del valencianisme com a aportació a la democràcia i al canvi. A hores d’ara, totes les opcions valencianes que aposten pel canvi de sistema i model tenen clar, en major o menor intensitat, que no som tres províncies administratives, puix la reducció a la condició “provincial” és precisament allò que vol el sistema, allò que convé al capital, als mercats i als centres de decisió no democràtics.
Si Podemos es situa contra la casta i el sistema, aleshores, ha de concloure que un element d’eixe sistema és la condició del poble valencià com a poble sense identitat i subaltern. Cal ser coherent, una cosa és situar les urgències en termes de prioritats i, altra cosa ben diferent, ignorar el fet diferencial valencià. Vull confiar que la gent que s’ha apuntat al nou partit, com Toni Montiel, amb el qual vaig compartir aquella experiència dels setanta assembleària i consellista de plataformes anticapitalistes, introduïsquen al seu si idees i propostes que apunten a un País Valencià més igual, just, democràtic, i òbviament, amb un autèntic autogovern.
