Tenim diferents administracions, les més importants són les territorials, ajuntaments, autonomies, estat, altres tenen particularitats com és el cas de les universitats públiques, totes comparteixen regles i procediments, igualment tenen en comú la presencia del funcionariat, on trobem a les persones que tenen més relació amb els ciutadans. Doncs bé, crec que s’ han millorat prou coses, el funcionariat devem reconèixer ostenta una bona preparació i la seua actitud envers el ciutadà és prou receptiva. La realitat ésdea vegades tossuda, els procediments no són gens àgils, continua existint burocratisme i un vici ja crònic, el dels compartiments estancs, com quan ens diuen “ mire, això no és de la meua competència…”.
La creació de les administracions autonòmiques ha estat llastrada per un sistema propi de l’estat central, confusió entre competències d’uns i altres genera la desorientació dels ciutadans, en aquest punt resulta que algunes opcions polítiques estan criticant les administracions autonòmiques i es manifesten a favor de centralitzar de nou, quan precisament ha estat el regim centralitzador el causant de les disfuncions. I què caldria fer, més lleis, suprimir administracions?. Fins ara, els governs han emprés reformes, tenim exemples: Llei de Règim i Procediments Administratiu, de la Funció Pública, Estatut dels Funcionaris, i Llei de Contractes… En tots aquests exemples no ha existit debat públic i menys encara sobre les propostes, s’ha seguit la rutina fins arribar al legislatiu. Caldria partir de com el problema, o els problemes, afecten una part important de la vida social i pública, i no sols les institucions polítiques tenen quelcom que aportar, hi ha tècnics, està el personal de l’administració, i sobre tot estan els ciutadans. Amb les noves tecnologies tenim a l’abast instruments que podem obrir vies d’ opinió i participació.
Una qüestió que s’ha evidenciat amb els casos de corrupció és el dels controls preventius, moltes irregularitats es podrien evitar amb informes que alertaren, hem vist casos excepcionals de funcionaris que s’han enfrontat amb els seus superiors, l’ indefensió i la por a represàlies és manifest i per això cal introduir canvis. Tant amb el sistema que tenim, amb autonomies, com si anem cap altre federal, deurà haver-hi un regim administratiu comú, ara bé, arribar al detall i regular-ho tot de forma uniforme pot resultar en molts casos un entrebanc. Ens trobem en la necessitat de fer àgil, accessible i honesta l’administració.
