Assenyalava Fuster com històricament la mentalitat de sucursal donà el baix to de la vida valenciana, en quant a la cultura, els seus resultats havien estat depriments i, sovint còmics, en el de la política, tèrbols i enervadors. Algú es preguntarà a què ve ara parlar del sucursalisme doncs bé, a la llarga tradició sucursalista s’han afegit ara nous agents que han aparegut com opció emergent, i per això he pensat que calia fer alguns comentaris.

Sucursalisme i provincialisme són dos vessant d’un mateix tipus de comportament en l’esfera pública, seguint a Fuster diríem que el sucursalista presenta com línia de comportament ‘la seua vil devoció centrípeta’, dependència envers el centre peninsular, a fi de comptes es tracta d’un complexe d’inferioritat que condueix a no sentir-se part d’un país amb identitat. Les ‘províncies’ són vistes com satèl·lits del centre. En moment que volem de canvi, hem vist noves manifestacions d’eixe sucursalisme, i això es veu en propostes o decisions fetes des del centre, i en dependència de les sucursal instal·lades al nostre territori vist sols com una suma de tres demarcacions administratives.

Tenim a l’abast exemples que m’han fet pensar de nou en aquest vell trauma que hem patit el valencians. Un cas cridaner ha estat les preferències de Podem per a la Presidència de la Generalitat, o de la proposta de primàries marcades des de Madrid, tot en funció dels interessos definits des del centre del alt i pla. El de Ciutadans seria altre cas, visible i indiscutible. Finalment, tenim les critiques a la composició del govern Valencia dins del PSOE fetes pel secretari d’eixa zona, assenyalant la falta de socialistes alacantins, pur ‘provincialisme’!.

Que Ciutadans siga una opció de sucursal em resulta normal i lògic, en tant que als altres casos, especialment en opcions d’esquerra o si voleu de canvi, em sembla una contradicció amb el desig de representar ‘altra forma de fer política’. El ‘provincialisme’, la mentalitat de sucursal implica aplicar decisions i visions que no responen ni naixen al lloc on es van aplicar, una dinàmica, doncs, que no encaixa amb la voluntat d’anar de baix cap a dalt. No estic plantejant que tothom tinga que esdevenir nacionalista o valencianista, simplement es tractaria de partir del marc estatutari, de no esperar a dictats forans.

La qüestió estaria: esperar a veure que diu el centre, o generar una dinàmica de formació d’opinió i propostes des del país i pensant en el país. Amb tot el respecte, en aquest cas una amistat nascuda quan eren anticapitalistes i consellistes, li apuntaria com consell, o recomanació al Secretari General de Podem que deixe de ser el Delegat de la sucursal valenciana i funcione més amb criteris de país, sincerament crec que tal línia de conducta beneficiaria a una opció que té pretensions de govern, i, alhora, a la normalitat i entesa de les opcions que treballen per un canvi de veritat.

Comparteix

Icona de pantalla completa