Tradició o drets dels animals


Els filòsofs José Ferrater Mora i Priscila Cohn al mil nou-cents vuitanta-u en un curt assaig abordaven el tema dels drets dels animals, millor dit dels possibles drets de animals, especialment en relació als humans, aportant una sèrie de reflexions que partien de com la tradició històrica havia estat marcada per la progressiva superació de moltes pràctiques com van estar en l’antiguitat els espectacles de lluites entre animals als cercles romans en paral·lel a les que protagonitzaven els gladiadors. El text de gran interès, al meu parer, i no diguem de plena actualitat, acabava amb una mena de conclusió en termes d’interrogació. Els filòsofs venien a dir com, aleshores –al vuitanta-u- encara no es podia parlar de “drets dels animals”, ja que això comportava un salt , però no un salt insuperable, ja que era “ un salt que podia donar-se amb el fi d’aportar raons en defensa dels animals- units a aquells passos que podien donar-se en favor de la protecció i millora del medi ambient...”.
 
A hores d’ara no sols hi ha tot un seguit de textos, investigacions i reflexions que defensen l’existència de drets dels animals i conservació i millorar el medi ambient, sinó que hi ha tota la problemàtica que es manifesta també a la societat; el debat s’ha generalitzat i els conflictes estan damunt la taula, els quals resulten d’unes pràctiques i hàbits en ocasions de certes tradicions, que entren en conflicte amb el reconeixement dels drets dels animals que haurien de ser respectats, evitant un dolor o sofriment innecessaris. Es fa evident la col·lisió entre tradicions que poden vindre de lluny i la modernitat amb uns valors respectuosos amb els drets dels éssers i la natura.
 
Els espectacles que tenen com a subjecte el sofriment innecessari d’animals, com són el bous, estan qüestionats, la solució, però, és sols un problema de temps? Cal que les institucions intervinguen reformant o prohibint? Hi ha una controvèrsia social, la podem afrontar des de l’ argumentació, raonant, o prolongar-la a colps i crits defensant la tradició. Com en molts altres problemes en discussió hem d'optar pel debat i raonant. Tampoc l’immobilisme institucional pot ser el camí. Citem per cas les execucions públiques dels ajusticiats, una tradició que es mantingué fins a finals del segle dinou .
 
Parlava de la situació dels bous al carrer aquestos dies amb un amic, regidor del canvi, i que em va manifestar com la prohibició de l’embolat no estava en l’agenda de la seua alternativa política, o siga del seu partit, ja que implicava un enfrontament amb una part considerable del poble, i que, en tot cas, si les institucions europees prohibien els bous al carrer, doncs, aleshores, el problema es resoldria. Es tracta, com podeu veure, d’una inhibició per simples motius d’oportunitat, de vots. Ens podem, doncs, interrogar: On queda eixa voluntat de canvi expressada en molts papers? Tal vegada des d’una òptica reformista pot haver altres eixides a la prohibició. Poden  haver-hi reformes parcials o sols ens quedem amb la tradició o la prohibició ?
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat