La premsa ha donat compte dels propers canvis de càrrecs i distincions al cap i casal. Doncs, dins del paquet de noms de persones que mereixen guardons, està el del company Albert Garcia Esteve, un professional del dret que es va distingir per la seua tasca com a laboralista i defensor de les víctimes de la dictadura i que, ara, segons la informació, gaudirà de la distinció de regidor d’Honor de l’Ajuntament de València. Cal assenyalar que, des de moltes instàncies, s’ havia demanat, en temps del govern de Rita Barberà, una distinció a Garcia Esteve pels seus evidents mèrits però, tal com hem comprovat, el tema havia anat al calaix.
Albert, nascut de família obrera al barri del Carme, no va poder anar a la guerra puix era molt jove però hi va participar com a corresponsal. Després d’ uns anys a la presó, aconseguí el títol de llicenciat en dret i treballà en una companyia de segurs i en un despatx, com a passant. La qüestió és que, als anys seixanta, va obrir el primer despatx laboralista a València, al carrer Almirall numero 7, que va estar emblemàtic durant el darrer període de la dictadura. Al despatx hi ha havia cua, puix podien trobar assistència jurídica fiable i de qualitat. A partir del 1960, tanmateix, Albert i alguns altres lletrats de la seua generació van defensar presos polítics, primer, davant del Tribunal Militar del Coronel Aimar i, després, amb la creació del Tribunal d’ Ordre Públic, en aquest darrer.
Garcia Esteve era un mite, mai no ocultaria la seua militància al partit comunista ni tampoc la seua independència de criteri, la qual cosa li portà a discrepar en moltes ocasions envers la direcció del PCE; sobretot, el tret de la seua activitat va ser sempre la generositat i la total absència de sectarisme. Albert va contribuir de forma decisiva al fet que molts de nosaltres, que érem d’altra generació, ens incorporàrem a la defensa dels presos antifranquistes; ens va ensenyar i animar a fer, del dret, una útil a la lluita contra la dictadura. Personalment, i malgrat que no vaig treballar al seu despatx, vaig aprendre molt d’ell i podria, ara, fer esment de moltes anècdotes de quan van seure al mateix banc del TOP o a les Magistratures de Treball (després serien Jutjats Socials). Tanmateix, ara no ve al cas. Qui tinga interès, pot consultar alguns llibres en els quals pot trobar referències a la tasca de Garcia Esteve, que està plenament reconeguda a tot l’estat. En citaré, solament, dos “Materiales para la abogacia antifranquista”, de la Fundación Abogados de Atocha i, “Abogados contra el franquismo” de diversos autors.
Al final de la seua etapa, Albert va estar regidor del Ajuntament de València pel PCE, a la primera legislatura democràtica. Poc després, fou membre del Consell Valencià de Cultura, entitat que va editar un llibre en el seu homenatge. Ara, s’ha superat una assignatura pendent que tenia la ciutat amb una persona que va contribuir, des de l’activitat professional com a advocat durant aquells sinistres anys, a la lluita per la democràcia en un grau molt alt, segur que més que molts dels noms que ara es barallen com artífexs de la transició i l’arribada de la democràcia.
