Festes, tradicions i modernitat

A l’estiu, i especialment als mesos de la calor més intensa, a la gran majoria de pobles del nostre país se celebren les Festes, que vénen dedicades a una verge o a un altre element religiós, tret compartit amb la gran majoria de pobles i ciutats d’Espanya. Les ‘Festes’ concentren l’atenció del veïnat i són viscudes com el fet més important de l’any. A més, es dóna la circumstància que un considerable nombre de persones originàries del poble, però que viuen fora, hi tornen per a l’ocasió. Resulta evident que és un fet que cal considerar, puix és especialment rellevant en la conformació dels vincles d’identitat i, alhora, de la nostra particularitat, en especial per bastir el País Valencià.

Enguany hi ha un detall que hem de tindre present, ja que si el 2015 les festes havien estat dissenyades per les corporacions de l’anterior legislatura, les d’enguany, però, s’han organitzat sota uns ajuntaments en prou casos amb majories de progrés, producte de pactes o de candidatures d’esquerra. La pèrdua de poder del PP s’hauria, doncs, de visualitzar, almenys en comarques que venien mostrant un model conservador, cosa que era notable amb la presència central dels bous al carrer o la implicació de les autoritats en actes religiosos. Aleshores podem afirmar de forma clara que ha existit un canvi al capítol de festes? No tinc una visió ampla, em manquen dades i informació tot i que sí que he seguit algunes noticies o comentaris. Però, la meua percepció és que sembla que els intents de canvi s’ han quedat en poca cosa.

Sobre el tema dels bous ja m’he despatxat en anteriors ocasions, la meua opinió és prou coneguda i per tant no insistiré. Hi ha altres elements de continuïtat amb la tradició festera sobre els quals caldria parlar i debatre. Un que no podem silenciar és el cas de la presència de la religió catòlica en processons i altres manifestacions que són presidides per les autoritats locals. De nou, “amb l’església hem entropessat ” com exclamaria el Quixot. Doncs bé, el catòlics tenen dret a ser respectats, però la religió, com qualsevol creença, no pot continuar ocupant un espai públic i ha de restar a l’espai privat. També caldria considerar elements com el de les regines, en tant que manifestació de clara significació sexista. Amb aquestos exemples esmentats intente suscitar un debat que no implica imposar res, sinó concloure en unes pautes a seguir pels governs municipals en matèria de modernitzar les festes, de manera que s’evite un continuisme en alguns valors festius.

Per acabar aquest comentari, hi ha altre element a considerar i és que trobe que amb ocasió de les festes es concentra molta activitat, part de la qual pot ser positiva però que, potser, caldria pensar més de prolongar actes i activitats durant la resta de l’any, amb una oferta dilatada de caràcter cultural i d’oci. En resum, el tema no és intranscendent; de nou, estem en la tessitura de conciliar tradició i modernitat i, com diuen els papers, modernitat vol dir posar al dia els valors igualitaris, aconfessionals,de llibertat, de respecte a la natura i els animals…