Carrers i dones

No estava previst a l’ordre del dia, però, va eixir el problema dels pocs noms de dones als carrers. La veritat és que els carrers porten noms o denominacions que responen a interessos o valors dominants a cada moment. Així, tenim noms de sants i santes, de polítics o notables amb la immensa majoria d’homes; tanmateix, constatem alguna pervivència de noms de la dictadura. Tenen, doncs, més que raó les reivindicacions feministes quan reivindiquen noms de dones, puix fins ara ha dominat el sexisme. Els canvis són aleshores necessaris i han de tindre unes prioritats. La primera seria encetar la retolació amb noms de dona i de dones que representen diferents àmbits exemple en el camí cap la paritat, sense oblidar altres elements de la qüestió, com seria no prioritzar polítics o esdeveniments de tal caràcter, sinó ampliar-hi el ventall a altres persones o fets en relació a cultura, les arts, la ciència o valors com serien la llibertat, la pau o la solidaritat, per exemple.

L’assignatura pendent més immediata, en aquest moment, seria distingir dones significatives i, en especial, dones valencianes, sense excloure’n altres, per una raó prou simple: la de ser desconegudes en altres contrades. Les organitzacions que se n’ocupen tenen moltes propostes i hauran de ser escoltades. Com a exemple, esmentaré alguns noms, tot i sabent que el llistat és més que ampliable. Anant de les comarques de Castelló cap el sud del nostre territori he fet aquesta tria: Amalia Fenollosa, una escriptora que durant el segle XX va publicar fulletons a nivell d’estat; Matilde Salvador, compositora, guardonada en moltes ocasions; Lucrecia Bori; Beatriu Civera; Maria Beneyto (les dues darreres, escriptores del Cap i Casal); Lola Gaos, quin paper feu a Viridiana, recordeu?, i, pel sud, citaria les poetes Maria Ibars i Carmelina Sánchez Cutillas.

No podem, però, quedar-nos en una visió de campanar ignorant rellevants dones en àmbits més amples, com el cas de Rosa Chancel, Maruja Mayo,Clara Campoamor, Simone de Beauvoir, Federica Montseny, Dolores Ibarruri, Loise Michel,Marie Curie, Rosa Sensat, Mercè Rodoreda… El llistat seria llarg i potser no hi ha tants carrers lliures, almenys, en pobles i ciutats menudes. Pot haver-hi altres distincions, com el cas dels noms dels edificis públics. Finalment, i al marge de les persones, hi ha esdeveniments que haurien de ser recordats tots els dies. En alguns casos, serien de caràcter local, com ara la Carta Pobla, a cada lloc, o les dades i fites importants. Les Universitats o altres entitats haurien de ser escoltades i no deixar el tema sols en mans dels polítics de torn com es venia fent.

Per acabar: No trobeu que el fet que a hores d’ara encara continuen existint denominacions fruit de les imposicions del franquisme és més que lamentable? És cert que darrerament s’estan adoptant acords en una línea de democratització tot i que s’apunten raons de diversos tipus per a oposar-se al canvi de noms. Cal, però, tirar endavant amb el suport d’opinions i informes neutrals i raonats, com al Cap i Casal s’ha actuat aquesta vegada, i no mitjançant una negociació política. Acabe aquest breu comentari confiat que aquelles persones que ostenten la capacitat de decidir als Ajuntaments enceten aquest canvi, el dels noms o denominacions en nom de la paritat i de la justícia.