El pintor Joan Genovés ha estat sempre fidel a la seua condició de valencià, fincat des de feia anys a Madrid, ha estat present físicament i emocionalment amb el país. Es tracta d’un artista excepcional, format a la nostra Escola de Belles Arts de San Carles en plena postguerra, que va trencar juntament amb altres artistes valencians (Manolo i Jacinta Gil, Zamorano Monjalés…) amb les limitacions de l’academicisme mantenint un compromís clar amb les aspiracions socials i democràtiques. El seu nom estigué damunt la taula del CVC durant anys, malgrat que es votà i no quedà situat al primer lloc, puix alguns consellers del PP no el votaren, quedant-hi incorporat al llistat que en diverses ocasions Grisolía portà a la Presidència del Consell.
En quant a Cèlia Amorós he de recordar que fou una de les poques dones que el maig del 1962 compartí amb nosaltres la primera filera de la manifestació de solidaritat amb els miners d’Astúries, ja aleshores fou pionera a tot l’estat en l’estudi del pensament de Jean Paul Sartre, col·laboradora de les nostres publicacions universitàries Diàleg i Concret, es va decantar pel camí de la investigació i la docència, accedint a la Càtedra de Filosofia de la Complutense, on va haver de véncer resistències del masclisme acadèmic. Durant la seua vida mai ha deixat de ser una dona vinculada a la llengua i emancipació del país, essent una de les filosofes feministes més importants de la nostra societat. Per tota una llarga sèrie de raons juntament amb Isabel Morant, i Rosaria Maria Rodríguez Magda, vaig donar suport a l’oportuna proposta al Ple del CVC, i com al cas anterior, el seu nom quedà inclòs al llistat.
Finalment, què puc afegir en relació a Joan Francesc Mira?, poc puc aportar a allò que és evident: es tracta d’un dels escriptors de major qualitat de la nostra literatura. Un nom més que també estigué damunt la taula del CVC, puix l’única institució que es resistia a reconèixer-li els seus mèrits era el Govern Valencià, el govern del seu país. Mira ha estat igualment una persona compromesa amb el valencianisme des de les comarques castellonenques, amb una producció literària que inclou l’assaig i la narrativa, així com amb excel·lents traduccions de clàssics. Mira era una clara assignatura pendent.
Sense ignorar, doncs, la resta de persones guardonades, amb clara justificació de presència femenina, em trobe satisfet puix amb el temps la raó i el reconeixement del mèrits ha estat possible, i, tanmateix, per haver contribuït modestament a la confecció d’un llistat de persones a guardonar que tal vegada restava a un calaix.
