A la introducció del llibre de memòries de Castelló, Àngel, entre altres qüestions sobre el personatge, anava més enllà i ens donava la seua visió sobre la memòria del republicanisme valencianista. Es tractava d’articular la memòria i el projecte de país emancipat de forma articulada tal com Gonçal i Àngel tenien com a idea. La millor forma, doncs, de retre homenatge a l’amic que ens acaba de deixar és reproduir alguna de les seues consideracions en aquella introducció. Així, podíem llegir:
“Aquest text memorialista i autobiogràfic de Gonçal Castelló dóna sentit, tot i reactualitzant-los al debat i les nocions republicanisme (d’esquerra) i de nacionalisme (valencianisme/catalanisme) i rellança, més enllà de la memòria col·lectiva, el concepte d’identitat nacional com a projecte col·lectiu vinculat a aquella i el debat de la socialització del valors. En efecte, reconèixer el valor de la història i de les característiques culturals, lingüístiques o d’una nació era, per a Gonçal Castelló, imprescindible.
“És per a tothom conegut que el republicanisme no és un corrent polític o ideològic homogeni, sinó que presenta múltiples aspectes, però que en general, segons Viroli, ni que siga idealment, s’inspiraria en la recerca d’un model republicà basat en la llibertat política, és a dir, igualtat de drets civils i polítics; en la virtut civil, entesa com la saviesa que fa comprendre als ciutadans que el seu interés individual forma part del bé comú, i en el patrioterisme (que no a priori ‘patrioterisme’) –aquell espai lliure on es realitzen els individus- té també un paper fonamentals”.
Tot i seguit, i en relació a les valoracions que es solen fer des del present, sense contextualitzar, Àngel ens apuntava: “Som injustos, per exemple, amb els ‘vells’ comunistes o els valencianistes marxistes dels anys 30. Fer i fet, sabem molt més ara, però de vegades especulem. Es fan necessaris, per tant, la recerca i l’estudi de referents com Gonçal Castelló i d’intel·lectuals amb discursos semblants que actualitzen la noció de republicanisme, tot això relacionat amb aspectes pels quals molts ens mobilitzàrem i ens comprometérem en les primeres dècades del segle XX; tasques però, que no poguérem continuar. Un republicanisme més lligat a la llibertat (recerca i praxi de totes les llibertats, tant les individuals com les col·lectives o nacionals…) Al cap i a la fi, tot es perd sense llibertat, i aquesta, com sol dir-se,no és un dret, sinó un deure i s’ha de guanyar i caminant.”
Doncs, crec que a les línees que he reproduït el perfil i l’ideari d’ Àngel queda clarament reflectit. Adéu Àngel.
