De moment se n’han eixit amb la seua

Possiblement, prou ciutadans experimentaran una sensació d’alleujament, puix no han de votar per tercera vegada, Espanya té govern, el de la dreta corrupta i les desigualtats. No tinc cap dubte que el sistema pot estar satisfet, puix l’espectre d’un govern plural d’esquerra obert a una solució pactada amb Catalunya, s’allunya i, a més a més, a costa d’una crisi al si del PSOE. Aquells, però, que veiem possible una eixida cap l’esquerra, com la que tenim al País Valencià, que deuria consolidar, no ens podem limitar a la simple constatació dels fets, i menys encara caure en el pessimisme. Mirant ara les coses podem considerar que va haver-hi excés de confiança, o que els desitjos de canvi crearen il·lusions irreals, o tanmateix atribuir el desenllaç a traïcions, maquinacions, i fins i tot, a interessos de mantenir els privilegis del lobby. Sense ignorar eixe tipus de factors, cal anar al fons, interrogant-ne sobre les causes que expliquen allò que ha passat al si del partit de Largo Caballero, un altre de tants dirigents que van estar en contra del sistema. No es tracta doncs d’una qüestió simple, per quina raó es crea una crisi com la que hem conegut? Algunes pistes circulen, així des d’Andalusia s’ha dit clarament que el PSOE deu sustentar el sistema i no pot anar de la mà dels antisistema.

Per altra banda, la dreta al conjunt de l’estat continua tenint un gran suport electoral, i això en un moment en el qual s’estan desenvolupant processos penals per corrupció relacionats directament amb ella. Com explicar-ho? És cert que hi ha manipulació informativa, més bé de “desinformativa”. Tampoc podem oblidar que el cas “Catalunya” ha estat utilitzat com a element de rearmament ideològic de sectors de la població amb prejudicis i sentiments i emocions al voltant de la idea de nació espanyola. Resulta doncs necessari insistir en la necessitat de fer una anàlisi menys simplista. Al meu parer han fet una aposta per fer veure que ells sí que tenen experiència de gestió i que la resta sols saben estar darrere la pancarta. Tanmateix, no estaria de menys considerar els nostres errors , i els dels nostres aliats, o és que pensem que tot ha estat a l’altura de les circumstàncies? Com a mínim dubten, ens deguem plantejar eixa possibilitat.

No aventuraré pronòstics, especialment perquè ho he fet en algunes ocasions i no estic satisfet del resultat, i a més a més, no ho trobe útil. L’experiència passada i algunes lliçons que he sabut per la lectura, em porten a la consideració que es pot rectificar, que podem millorar i demostrar que no sols servim per portar la pancarta. La nostra experiència del període 1931-39 ens aporta exemples tant en allò que no es deu fer com el contrari, o siga sobre la necessitat d’ajuntar forces i tindre capacitat per a compatibilitzar les diferències. Així, al nostre país tenim un potencial enorme amb els ajuntaments i el govern de la Generalitat, un capital que pot resultar un èxit i es pot projectar cap enfora, en la mesura de mostrar una gestió eficient i alhora justa.