Diari La Veu del País Valencià
La Creu dels Caiguts de Callosa de Segura
Va visitar aquesta població del nostre sud, quasi ja a Múrcia, amb ocasió de la celebració d’un Ple del Consell Valencià de Cultura. D’això ja deu fer uns quinze anys. Durant l’estada, a més d’assistir a la sessió esmentada, també va acudir a un acte a l’Institut de Batxillerat que porta el nom de “Santiago Grisolia” i va visitar el Museu del Cànem i l’Església, on vaig quedar sorprès per una creu blanca en marbre amb la inscripció “Caiguts per Déu i per Espanya”. Es tractava d’una construcció que afectava la imatge de la portada gòtica de l’Església, un immoble molt bell declarat Bé d’Interès Cultural; òbviament era també un símbol del franquisme.

No recorde exactament amb quines persones vaig comentar el tema, el cas és que vaig rebre informacions sobre l’esmentada creu: segons sembla durant la detenció del líder de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, a la presó d’Alacant, un escamot de falangistes de Callosa va planejar alliberar-lo una nit. La notícia va arribar a alguns nuclis dels adversaris, o siga, republicans. Aleshores, la nit acordada, els van esperar, els detingueren i procediren a afusellar-los sense més. Aquest fet va tindre un gran impacte entre el veïnat de Callosa, puix a l’escamot hi havia persones de famílies de diferents opcions polítiques, tot i tenint en compte que els membres del grup eren falangistes. Segons els meus informants, el record continuava present i cap corporació municipal s’havia plantejat llevar la creu.

Al corresponent informe que feu el CVC vaig aportar el punt de vista sobre la visita i el conjunt de coses que havien vist, òbviament incloent-hi la creu de quatre metres d’alçada. De nou el tema ha sortit ara. A la premsa se n’ha parlat i a les xarxes socials hi ha hagut prou d’aldarull amb motiu de la proposta de la Conselleria de Justícia, que ha demanat l’eliminació del símbol en compliment de la coneguda llei de memòria històrica. Cal dir que tot ha estat acompanyat per una concentració a Callosa convocada en defensa de la permanència de la creu.

Fins aquí teniu els fets resumits. Què caldria fer? De segur que com ha passat en casos similars s’ajunten sentiments explicables, com ara els de familiars i veïns benintencionats amb d’altres de defensors o justificadors del franquisme. Tanmateix està la qüestió de què fa una construcció i estètica anacrònica així davant d’un monument BIC? En resum, que si hi ha gent que vol mantenir el record de l’assassinat, o si voleu afusellament arbitrari i sense juí, el lloc adient per fer-ho seria al cementeri i no a la porta de l’Església i en un espai públic, la qual cosa implicaria un trasllat pacífic perquè cadascú es manifestés en llibertat. No sobraria, tampoc, que es reconegués l’error que es va cometre en nom d’una República que va intentar ser un règim democràtic respectuós amb les garanties jurídiques corresponents en contrast amb el franquisme. Vicent Àlvarez.

Comparteix

Icona de pantalla completa