Cal dir que, com a principis dels anys 60, a l’interior de l’Estat encara no s’havia encetat l’estudi seriós o neutral dels anys que van precedir la II República, ni de tot el procés que va acabar amb la victòria franquista, puix mancava llibertat i encara no havia sorgit una nova generació d’historiadors que s’ocupés del tema. A França, però, tant alguna gent a l’exili com alguns estudiosos francesos, van intentar cobrir aquest buit. El paper de què parlem està escrit per algun hispanista marxista, aporta explicacions d’interès que malgrat el temps poden resultar útils per a les noves generacions. Intentaré extraure algunes consideracions que he considerat que aporten quelcom a la reflexió sobre una experiència històrica que en certa mesura continua gravitant sobre el present i que en gran part explica allò de la transició.
L’autor, seguint la metodologia post marxista, partirà de la situació de les forces productives, i constata la gran disparitat entre les zones més avançades i les més endarrerides: “Així, el problema fonamental de l’Espanya del segle XX és, sense cap dubte, el d’un desenvolupament feble i desigual de les forces productives. Immenses regions no han entrat encara plenament en el mode de producció capitalista. Per això mateix, constitueixen un mercat molt restringit per les altres regions industrials […]”. Aleshores. aquesta situació explica les formes particulars i complexes que adopten en Espanya les contradiccions socials fonamentals, on es combinen revolucions fracassades, vestigis d’estructures socials antiquades i ressorgiment d’estructures nacionals en les oposicions regionals contemporànies. Com el lector es pot adonar, l’autor situa la qüestió nacional des d’una perspectiva dialèctica, nascuda de contradiccions entre zones de l’estat en base a les diferents condicions productives, una explicació parcial al meu parer.
Seguint el paper ens trobem amb com la burgesia espanyola es va anar conformant tardiament, caminant cap la reacció, alineant-se amb els sectors més endarrerits. La II República fou un intent de revolució burguera tardana, la República “donà les responsabilitats polítiques a un personal nou per seduir un cert temps les masses, però poc representatiu de les forces existents […]. No hi eren en la seua majoria polítics bregats en el regateig amb la burgesia, ni autèntics representants d’obrers i camperols”. Van reprimir els treballadors per tranquil·litzar els poderosos, generant frustració entre els sectors populars. A més a més, les contradiccions territorials van persistir, l’Espanya central i meridional, la més endarrerida, va continuar el seu predomini polític i açò va fer agres les relacions amb la resta de regions. Tot va contribuir a una constitució clarament federal.
Finalment, el text es deté un tant breument a la guerra, resultat d’una confrontació que tenia dimensions europees i que dissortadament no fou considerada així pels governs de França i Gran Bretanya. El pronunciament militar va desencadenar una revolució, en la qual les masses van refer l’estat… Amb la derrota republicana es van donar ales als feixismes europeus, de no res havien servit les claudicacions..
Això és allò que he considerat més rellevant. Sols em resta dir que si algun lector vol veure el document em pot demanar còpia.
