En posteriors moments es va publicar més informació sobre la matèria. Les reformes es situen en un projecte legislatiu que acaba de mamprendre el camí de consulta i debat ciutadà previ al tràmit parlamentari. I és que els problemes que afecten el final de la vida, camp que conforma una part molt rellevant de la bioètica, demanden una posta al dia, es tractaria de tot el conjunt d’elements que conformen una mort digna i en bastants situacions concretes creen contradiccions entre pacients, familiars i personals sanitari. Hi ha un avantprojecte de norma sobre la qual no sols cal escoltar metges o experts, i en eixe context les crítiques deuen ser fonamentades o argumentades. De moment aquestes vénen d’un sector, el més proper a l’església.
Sols estic en condicions d’opinar en relació a les informacions que he llegit a la premsa, i una cosa resulta més que evident, i és que des de les institucions del govern valencià, segons sembla per iniciativa de la Conselleria, el problema s’ha posat damunt la taula i això resulta positiu, puix, tot i sabent-ne que hi ha polèmica, amplis sectors fa temps que plantegen coses com el testament vital, o de voluntats anticipades, i sobretot que els criteris clàssics d’allargar la vida quan el final proper és manifest, estan essent qüestionats des de la gran majoria dels especialistes en bioètica. Es tracta d’abordar qüestions que afecten més habitualment la gent gran, però que a la fi a tothom li pot afectar.
Fins ara els problemes s’han resolt en funció de l’equip mèdic que a cadascú li ha tocat, o, al millor dels casos, jugant a dissimular. Ja ha arribat el moment de reformes legislatives d’importància, això sí debatudes, escoltant i arribant a acords, ara bé, sobre la base de les persones tenen dret a decidir amb llibertat sobre com deixar aquesta vida. Almenys sembla que allò que ha elaborat la Conselleria és un punt de partença d’interès, ara cal que la ciutadania i no sols els experts parlem.
