Religió i hospitals

9 gener 2017 01:00h
En Sanitat és temps de reformes. Dies enrere la premsa ens informava sobre les crítiques que  alguns ”experts” havien emès davant de l’eliminació de la presència dels assistents religiosos al comitès de bioètica dels centres sanitaris. Així, un d’aquests experts, segons la nota publicada, manifestava que la presència de capellans o sacerdots fa més ric el debat, i que la seua supressió l’empobreix. El lector se n’adonarà com no es fa cap esment a pastors, imams o membres de congregacions no catòliques. Les crítiques, doncs, vénen sempre del mateix costat: l’església catòlica, la que fins ara no ha reivindicat mai en favor de totes  les religions, sinó de la seua única presència. No haguera estat més coherent també considerar la possible presència d’altres religiosos no catòlics?

En posteriors moments es va publicar més informació sobre la matèria. Les reformes es situen en un projecte legislatiu que acaba de mamprendre el camí de consulta i debat ciutadà previ al tràmit parlamentari. I és que els problemes que afecten el final de la vida, camp que conforma una part molt rellevant de la bioètica, demanden una posta al dia, es tractaria de tot el conjunt d’elements que conformen una mort digna i en bastants situacions concretes creen contradiccions entre pacients, familiars i personals sanitari. Hi ha un avantprojecte de norma sobre la qual no sols cal escoltar metges o experts, i en eixe context les crítiques deuen ser fonamentades o argumentades. De moment aquestes vénen d’un sector, el més proper a l’església.

Sols estic en condicions d’opinar en relació a les informacions que he llegit a la premsa, i una cosa resulta més que evident, i és que des de les institucions del govern valencià, segons sembla per iniciativa de la Conselleria, el problema s’ha posat damunt la taula i això resulta positiu, puix, tot i sabent-ne que hi ha polèmica, amplis sectors fa temps que plantegen coses com el testament vital, o de voluntats anticipades, i sobretot que els criteris clàssics d’allargar la vida quan el final proper és manifest, estan essent qüestionats des de la gran majoria dels especialistes en bioètica. Es tracta d’abordar qüestions que afecten més habitualment la gent gran, però que a la fi a tothom li pot afectar.

Fins ara els problemes s’han resolt en funció de l’equip mèdic que a cadascú li ha tocat, o, al millor dels casos, jugant a dissimular. Ja ha arribat el moment de reformes legislatives d’importància, això sí debatudes, escoltant i arribant a acords, ara bé, sobre la base de les persones tenen dret a decidir amb llibertat sobre com deixar aquesta vida. Almenys sembla que allò que ha elaborat la Conselleria és un punt de partença d’interès, ara cal que la ciutadania i no sols els experts parlem. 

Vicent Àlvarez
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next