La Llei Valenciana protegeix els arbres, però...

26 gener 2017 01:00h
L’any 2006 entrà en vigor la Llei Valenciana de Patrimoni Arbori de la Comunitat Valenciana. La norma, al seu inici, el preàmbul, indicava que era un instrument “per tal d’aturar i evitar la degradació i la desaparició d’este patrimoni arbori”. En la data d’aprovació ens governava la dreta, ara tenim un executiu més sensible i amb voluntat de canvi; cal, per tant, veure com estan les coses i sobretot quines iniciatives estan damunt la taula.

Segons la lletra impresa, la protecció dels nostres arbres s’efectua mitjançant dos conceptes: la protecció genèrica de determinats arbres singulars i l’expressa que es pot fer per la Generalitat o els ajuntaments en funció d’unes característiques excepcionals o rellevants. La protecció genèrica la tenen aquells arbres que tenen alguna de les següents característiques: 350 anys d’antiguitat, 30 metres d’alçària, 6 metres de perímetre de tronc, 25 metres de copa, amb  peculiaritats per algunes tipus de  palmeres. La protecció expressa obeeix a reconèixer caràcters especials: edat, aparença o altre tipus d’esdeveniments històrics, culturals científics, d’esbarjo o medioambientals.

Així, Generalitat i ajuntaments tenen una sèrie d’obligacions per tal de fer efectives les mesures que la llei contempla, com és la catalogació o l’adopció d’iniciatives de foment o la disciplinària, que consisteix a imposar sancions als infractors. Cal esmentar que a la llei que comentem hi ha tot un articulat on es classifiquen els actes sancionables i els càstigs. Tinc, però, la percepció que l’ plicació de la llei de forma general no està essent efectiva com alguns voldríem. De moment, he de dir que fa quasi un any en nom d’un entitat demaní informació a la Conselleria competent i encara estic esperant resposta per part de l’esmentat departament.

He d’afegir que alguna gent m’han traslladat alguns comentaris sobre el tema, així sembla que alguns efectuen podes excessives que acaben amb la vida dels arbres. Igualment, dies enrere un amic em va dir que havia vist a la Plana Alta algunes oliveres amb prou anys i grans  preparades per al seu transport a fora del territori. Als pobles, però, funciona cert temor a denunciar, tal vegada per allò que tots soms amics i veïns. També és veritat que arran de l’estrena de El olivo a les comarques del nord s’estan fent rutes dins de la programació de turisme d’interior. Observem un poc més de sensibilitat, però no trobe una línea pública clara d’intervenció. No es tracta de gran inversions, algunes accions son possibles, en la catalogació es poden promoure col·laboracions ciutadanes, també caben intervencions locals vers el conreu de camps abandonats... A la fi, es tracta de fer visibles iniciatives a diferents nivells, de divulgació, educació o, fins i tot, de sanció dissuasòria.

De segur que el departament de la Senyora Cebrián podria dir quelcom, tot i que hi ha molta feina per fer, no sols en aquest tema, el dels arbres. És veritat que no sols té deures la nostra administració, també la central que en molts casos amb motiu d’obres d’infraestructures tira per la via d’en mig. Igualment els ciutadans tenim possibilitats, especialment aquells que tenen terrenys amb arbres. Tenim una llei, com hem vist, manca, però, voluntat?

Vicent Àlvarez
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next