La meua casa de Vilafamés es troba tot just al costat del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés Vicent Aguilera Cerni. Per tant, quasi sóc un observador de la gent que el visita, i en bastants ocasions, em trobe amb especials visitants, com és el cas que ens ocupa, puix tornant a la llar em vaig creuar amb el conseller Vicent Marzà que encetava un passeig pel nucli antic del poble, que com sabeu és un bell conjunt històric. El nostre conseller feia una visita sense cap tipus de protocol ni operació d’imatge, purament i simple ell i la seua companyia volien gaudir del museu i el seu entorn. Segons m’han informat, Marzà va pagar la seua entrada i s’emportà la revista del Museu.
Doncs bé, aquesta anècdota vol dir prou, ja que en poques ocasions podem veure una autoritat, o persona pública coneguda, fent una visita com un ciutadà més. Allò que resulta habitual però, és estar-hi el dia de la inauguració i fer-se la foto. Els museus en general són espais on la ciutadania pot gaudir i dependre, tanmateix, polítics i polítiques haurien de, a més a més, donar exemple i alhora enriquir, eixint de l’espai estricte de la política, acostant-se als nostres museus.
El fet esmentat coincideix amb una breu exposició inaugurada al cap i casal, la qual vol mostrar la realitat d’aquest museu força insòlit com és el de Vilafamés. Es tracta d’una mostra fotogràfica de l’interior de l’edifici en la qual es poden veure algunes obres i el seu esplèndid marc. Curiosament, la mostra està als magatzems “El Corte Inglés”.
Hi ha prou raons per acostar-se a Vilafamés, com ens ha mostrat el nostre conseller, tant al Museu com al nucli antic, ja que estan a l’abast del conjunt dels valencians. El Museu és el producte d’una iniciativa valenciana, d’artistes i gent del món de l’art que van veure, fa ja prop de cinc dècades, l’oportunitat de crear un espai artístic en plena dictadura. Allò que començà a finals dels seixanta i setanta del segle vint, és hui un museu, que també desenvolupa una tasca investigadora i pedagògica rellevant. Hi ha penjada una part dels seus fons, la gran majoria dipositada pels artistes d’arreu del món, i es renoven de tard en tard. A les seues sales, que són cambres i sales del Palau del Batlle del segle XVI, podeu trobar una diversitat d’estils i expressions creatives significatives. Després del museu, cal passejar pels carrers i carrerons, visitar les esglésies i altres indrets, i també dinar o fer una “picadeta” amb vi del nostre país.
Si feu la visita vos adonareu de com aquest territori té moltes coses a oferir a la cultura i, tanmateix, a l’oci, sempre que aquest estiga dins dels paràmetres de la sostenibilitat. Òbviament, encara resten coses per posar en valor, com són els jaciments arqueològics. Per a fer-ho cal esperar de les administracions suport i ajudes, la qual cosa, en aquests moments, resulta un tant complicada. Així i tot, sense despeses importants algunes mancances podrien ser superades amb un poc d’imaginació i atenció per part especialment de la Generalitat.
