Ens trobem amb directius, desconeixedors de les característiques pròpies del sector que teòricament han de gestionar, que actuen amb la suficiència i prepotència de qui va avalat per uns estudis que han fet empreses sovint de dubtós criteri.
Pensen, per exemple, que a moltes comunitat autònomes, entre elles la valenciana, estan replantejant-se l’organització administrativa, o algunes reformes administratives, a partir de propostes generades per empreses consultores com Deloitte. Sí, Deloitte, la que va fer l’informe sobre Grècia amb més que dubtosos resultats i confusions.
Però el problema no respon només a les empreses informatives sinó a la tabula rasa (unitat de criteri) que s’utilitza per a totes les administracions i institucions. Sembla que dóna el mateix que tractem de cine o teatre que de carreteres i ports, de sanitat o educació que de la indústria naval o la mineria,…… L’únic que interessa és la reducció de costos que les noves estructures teòricament permetran. Pretensió que massa sovint és falsa o està falsejada.
Evidentment en períodes de crisis com l’actual l’economia juga un paper cabdal, transcendent. Però les reduccions necessàries, o convenients, poden propiciar-se des de les pròpies institucions (coneixedores autèntiques del que és imprescindible i del que és superflu) i també d’un estalvi racional i sense traïr l’essència de la funció. No crec però que empreses que han demostrat un certa incapacitat i/o parcialitat en funció d’interessos espuris generen unes conclusions que esdevinguen principi dogmàtic a seguir cegament per les administracions. A més a més caldria conèixer el cost total que els informes d’eixes empreses han costat a les administracions, perquè tinc la sospita que eixos costos són, en ocasions, superiors a l’estalvi previst.
Per tot això recomanaria als gestors institucionals, o siga als polítics, que escoltaren més als tècnics i professionals que tenen al seu servei i no siguen tan esplèndids amb dictàmens extemporanis i tan propensos a sol.licitar-los. O el que és el mateix: Que escolten més les bates blanques i mestres i professionals de les administracions i que no es gasten els euros amb consultores, que com hem vist a Grècia, proporcionen més problemes que raciocini.
